Noticia 64

64- Unes barraques de Mont-roig en una important exposició a Barcelona

S’ha inaugurat, l’11 de febrer de 2019, al Museu Fundació Vila Casas de Barcelona, a Can Framis, una molt interessant exposició de pintura sobre les construccions de pedra seca. Estarà oberta fins al 26 de juny.

Només entrar a la magnífica sala d’exposicions temporals, et trobes de front, fruit d’una primera ullada, una barraca de les de Mont-roig. És la “B8” del itinerari, la del codi 2286 de Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/#), aquella que està gairebé al final del camí de l’Aufinac, ben visible pujant a l’esquerra. La seva estructura de dues petites barraques adossades és ben particular i fàcilment reconeguda. És la “Barraca doble”.

L’exposició “Llindar i celístia” de Jordi Fulla té el seu origen, anys enrere, quan l’artista, estudiant, va recórrer alguns indrets de Catalunya cercant noms populars de l’entorn natural i de construccions d’arquitectura tradicional. Molts anys després aquelles vivències i sensacions han produït aquesta exposició.

El gran plafó de l’entrada, amb vuit barraques, té com a títol genèric “Construccions”. Torna a sorprendre que hi afegeix un títol particular: “Mont-roig, 2018. Resines acríliques, pintura acrílica i guix, sobre poliestirè i fusta (170 x 70 x 70 cm.)”.

El text, que està a disposició del visitant, explica: “De la nostra mirada en dependrà com percebem les formes (incloent-hi el buit) que hi veiem representades. Miró – un artista molt admirat per Fulla – deia: El punt cabdal, per a mi, és la forma. El vessant transmissor entre la matèria, el llindar i nosaltres…”.

Joan Miró i les barraques de pedra seca, són un patrimoni universal. Ambdós són també patrimoni de Mont-roig.

En una entrevista al digital “Catorze” que li va fer Ada Castells, Jordi Fulla deia que li han passat alguns fets estranys relacionats amb les cabanes: “En el procés de convertir la taca negra de la porta en escultura vaig fer un descobriment. Em va sortir una forma molt similar a “La dona i ocell”, de Miró, i vaig quedar ben parat perquè provenia de l’obertura d’una cabana de Montroig del Camp, el poble on l’artista passava temporades”. 

(Jordi Fulla va morir ell 16 d’abril de 2019, a la meitat d’aquesta exposició).