Categoria: Noticies

El proppassat dijous, 14 de novembre de 2019, s’ha inaugurat al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses (Segrià), l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’ Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició forma part del projecte de col·laboració de la DGCPAC amb l’APSAT, que s’inicià amb la pertinença a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI) i l’elaboració del dossier a presentar a la UNESCO pel reconeixement de l’ “Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Durant el 2019 cal citar l’acte d’homenatge a la Pedra Seca fet a Manresa (8-6-2019) i que la IX Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic ha escollit la pedra seca com a tema general.

Van fer la presentació de l’exposició: M. Àngels Blasco (directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural), Ferran Accensi (vicepresident de la Diputació de Lleida) i Mario Urrea (alcalde de Torrebesses). A continuació van parlar dos dels comissaris de l’exposició: Martí Rom (president de l’APSAT) i Roger Costa (Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural).

D’aquesta exposició cal remarcar la presència de les barraques de pedra seca de Mont-roig, doncs 5 barraques van ser les primeres declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (21-04-2016). A més, fou un punt important en la declaració de l’ “Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (28-11-2018).

Això es concreta a l’exposició en la imatge del cartell: és la barraca dels Comuns del Pellicer de Mont-roig (codi Wikipedra: 2255)[1] i en la reproducció de 23 fotografies referents al nostre poble.

Potser sigui el moment de fer esment del continuat treball de l’Esther Bargalló, des de fa anys, fotografiant construccions de pedra seca d’arreu. Concretament en aquesta exposició hi figuren 65 fotos seves.

Cal comentar que, en el dossier que va presentar Espanya a la UNESCO, hi havia tres fotografies, una de les quals corresponia a Catalunya i era exactament de la restauració de la barraca del Ventanes (codi Wikipedra: 2284), del 2 d’octubre de 2010, que havia fet l’Esther Bargalló.

Aquesta fotografia també és una de les reproduïdes en el plafó 19 d’aquella exposició. Sota el títol de “Restauració de construccions de pedra seca. Mont-roig”, n’hi ha 6 de diferents intervencions que hem fet al municipi.

L’Esther Bargalló també es un dels 4 comissaris de l’exposició. Ha fet el recull i la coordinació de les fotografies que s’hi exposen. També és vicepresidenta de l’APSAT.

A hores d’ara, a més de Mont-roig, són BCIN 13 construccions de les Valls del Montcau, les conegudes com les Tines del Bages (14-06-2018). Aquest any s’ha iniciat l’expedient d’11 construccions  de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià (13-02-2019).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” estarà a Torrebesses fins al diumenge 16 de febrer de 2020. Després, iniciarà la seva itinerància per Catalunya. El 2020 ja estan concretades a les localitats de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Manresa (Bages) i El Vendrell (Baix Penedès).

Podeu veure els plafons de l’exposició a:

https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/05_documents_i_recursos/04_exposicicons_itinerants/pedra-seca-a-catalunya/

[1] Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/#

Dos dels plafons:

El dissabte 28 de setembre de 2019, un grup de 21 voluntaris, sota la direcció del mestre marger, Albert Gavaldà, van restaurar una barraca del terme de Mont-roig del Camp, catalogada a wikipedra amb el codi 17792.

Es tracta d’una construcció bastida en pedra seca, amagada enmig d’un pinar de les Terres Noves, concretament a la zona de l’Aufinach. Degut al pas del temps i a l’abandonament dels camps de conreu, la barraca havia patit un parell d’esllavissades considerables a banda i banda del portal.

Tot el grup, amb guants i les eines adequades, es va posar a netejar de vegetació tot el voltant de la barraca, ja que gairebé no es podia accedir al seu interior i, tot seguit, es procedí a retirar totes les pedres caigudes per poder començar a fer paret, fins aconseguir rehabilitar totes les parts ensorrades. El resultat va satisfer tothom i ara la barraca mostra la seva fisonomia original.

És una bonica construcció de planta circular, amb un contrafort que va des del lateral esquerre fins a la part posterior i, al lateral dret, també n’hi ha construït un tram. El portal és d’arc d’ametlla o primitiu i dóna accés a un espai força petit en comparació amb el volum exterior de la barraca, però que és suficient per soplujar 3 o 4 persones en cas de necessitat. Al contrafort dret, arran de terra, hi ha un cocó de grans dimensions que, suposadament, li servia al pagès per guardar les eines del camp. Aquesta activitat de voluntariat la va organitzar el GEPEC, en col·laboració amb el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i l’AV “Muntanya Roja”. Amb aquesta ja són dotze les barraques restaurades conjuntament per aquestes entitats els darrers anys en aquest municipi del Baix Camp.

En el marc de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI), el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006) de Martí Rom es projectarà:

Museu de Cervera, el 18 de juliol de 2019

Centre Cultural La Violeta de Gràcia (Barcelona), el 19 de setembre.

El diumenge 30 de juny de 2019 el diari “El Punt Avui” feia una llarga entrevista a Martí Rom, de Grup barracaire de Mont-roig i president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

En un article d’opinió d’Oriol Pi de Cabanyes de “La Vanguardia”, del 14 d’agost de 2019, s’hi comenta l’impuls que està tenint el treball sobre la pedra seca i la seva difusió des de a declaració de cinc barraques de Mont-roig BCIN.

La 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic s’ha inaugurat el 18 de juny a la Filmoteca de Catalunya, a la Sala Laya, amb documentals sobre pedra seca. Aquest és el tema general d’aquesta Mostra que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI).

A la sessió inaugural s’hi va projectar el documental, entre d’altres, “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006), de Martí Rom (30 min).

Al llarg de l’estiu i de la tardor es projectaran documentals sobre la pedra seca a diferents poblacions del país, en el marc d’aquesta 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.

El dissabte 8 de juny a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, organitzat pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i l’Ajuntament de Manresa, s’ha fet un acte per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h. s’iniciava l’acte institucional. Van parlar l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, remarcant el primer treball específic sobre un municipi que van fer Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp (el van presentar a “X Congreso Nacional de Arqueología” a Maó).

També va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va donar un important impuls a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la pedra seca a Catalunya. Entre les persones que els introduïen hi havia Martí Rom i Esther Bargalló.

En aquest acte també va actuar el grup musical “Guillem Anguera i Txek”, que van tocar varies peces musicals, entre d’altres instruments, amb una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

S’ha inaugurat, l’11 de febrer de 2019, al Museu Fundació Vila Casas de Barcelona, a Can Framis, una molt interessant exposició de pintura sobre les construccions de pedra seca. Estarà oberta fins al 26 de juny.

Només entrar a la magnífica sala d’exposicions temporals, et trobes de front, fruit d’una primera ullada, una barraca de les de Mont-roig. És la “B8” del itinerari, la del codi 2286 de Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/#), aquella que està gairebé al final del camí de l’Aufinac, ben visible pujant a l’esquerra. La seva estructura de dues petites barraques adossades és ben particular i fàcilment reconeguda. És la “Barraca doble”.

L’exposició “Llindar i celístia” de Jordi Fulla té el seu origen, anys enrere, quan l’artista, estudiant, va recórrer alguns indrets de Catalunya cercant noms populars de l’entorn natural i de construccions d’arquitectura tradicional. Molts anys després aquelles vivències i sensacions han produït aquesta exposició.

El gran plafó de l’entrada, amb vuit barraques, té com a títol genèric “Construccions”. Torna a sorprendre que hi afegeix un títol particular: “Mont-roig, 2018. Resines acríliques, pintura acrílica i guix, sobre poliestirè i fusta (170 x 70 x 70 cm.)”.

El text, que està a disposició del visitant, explica: “De la nostra mirada en dependrà com percebem les formes (incloent-hi el buit) que hi veiem representades. Miró – un artista molt admirat per Fulla – deia: El punt cabdal, per a mi, és la forma. El vessant transmissor entre la matèria, el llindar i nosaltres…”.

Joan Miró i les barraques de pedra seca, són un patrimoni universal. Ambdós són també patrimoni de Mont-roig.

En una entrevista al digital “Catorze” que li va fer Ada Castells, Jordi Fulla deia que li han passat alguns fets estranys relacionats amb les cabanes: “En el procés de convertir la taca negra de la porta en escultura vaig fer un descobriment. Em va sortir una forma molt similar a “La dona i ocell”, de Miró, i vaig quedar ben parat perquè provenia de l’obertura d’una cabana de Montroig del Camp, el poble on l’artista passava temporades”. 

(Jordi Fulla va morir ell 16 d’abril de 2019, a la meitat d’aquesta exposició).

El 3 de desembre de 2018 Canal Reus TV va anar a Mont-roig a enregistrar imatges de les barraques de pedra seca i poder acompanyar una notícia sobre la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”.

Cal recordar que el Grup Barracaire de Mont-roig va aconseguir que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, segons un acord de govern de la Generalitat del 19 d’abril de 2016. 

A la notícia de Canal Reus hi surten parlant l’Esther Bargalló i el Salvador Palomar. La primera, a més de membre del Grup Barracaire de Mont-roig és la vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). El segon és membre fundador de Carrutxa de Reus, aquesta entitat es dedica a la recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica.  

Anteriorment, al març del 2017, el Grup Barracaire de Mont-roig ja va col·laborar amb Carrutxa en l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya”. (Veure lla notícia 51).

Era una mostra itinerant, coordinada per l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es va fer al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59). A més de la pròpia exposició itinerant, hi havia vint fotografies d’Esther Bargalló sobre barraques de Mont-roig.

Vegeu:

El divendres 30 de novembre de 2018 va tenir lloc a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, al Palau Marc (La Rambla 8), un acte per celebrar l’obtenció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”, que s’havia concedit dos dies abans, en la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici.

Va intervenir la consellera de cultura Laura Borràs, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco i el president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Martí Rom.

La consellera va remarcar la importància d’aquesta concessió reconeixent el valor d’aquesta arquitectura de la pagesia, que ve de lluny, que té el seu referent llunyà en les construccions de la prehistòria.

La directora general, que feia unes poques hores que acabava d’arribar de l’illa Maurici (a l’extrem sud-oriental d’Àfrica, on s’havia fet la reunió de la UNESCO), va explicar la satisfacció de poder escoltar en català les imatges d’agraïment de Catalunya, el país Valencià i les Illes Balears.

Martí Rom, va començar agraint la col·laboració de la Direcció General, remarcant especialment a Lluís Puig (exiliat a Bèlgica), perquè fou ell qui el 2014 va fer possible la incorporació de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional a participar, junt amb d’altres entitats, a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial (OPEI) de Catalunya. A continuació, va remarcar que el treball de recerca i catalogació de la pedra seca ve de lluny, de les darreres dècades del segle XX. També va fer esment del treball precursor fet pel Dr. Salvador Vilaseca i la seva filla Maria Lluïsa, que el 1967 van presentar al “X Congreso Nacional de Arqueología” (Maó, 1967) una ponència sobre les “Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Montroig”. El primer treball específic sobre un indret concret.

Va acabar, recordant la declaració de “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig (2016) i a tretze construccions de les valls del Montcau: Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort (2018).

A la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici, s’ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (28 de novembre de 2018). Era una proposta de 8 estats europeus, de la conca nord del Mediterrani: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. L’aprovació ha estat en primera convocatòria.

Prèviament, el 19 d’abril de 2016 la Generalitat va prendre l’acord que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Aleshores, aquestes barraques són les úniques construccions d’aquesta mena que tenen aquesta qualificació al Principat. Resolució: 21-11-2014, Acord govern: 19-4-2016 i Publicació al DOGC: 21-4-2016. (Veure la notícia 38).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va demanar al Grup Barracaire de Mont-roig de coordinar la redacció del dossier català a presentar a la UNESCO. Aquest, es va consensuar en el si de l’Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional (APSAT). El Martí Rom era el vocal de relacions institucionals. Recordarem que l’Esther Bargalló n’era la vicepresidenta. El dossier es composava d’un compendi de textos sobre la tècnica de la pedra seca a Catalunya, més unes cartes de suport d’entitats i institucions catalanes (unes cinquanta).