El diumenge 15 de febrer de 2009, l’ August Bernat, vocal de la Secció d’Història i Art (Grup d’Estudis Rurals) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i autor del llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitja del Gaià”, va organitzar, en col·laboració amb el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, una excursió per l’itinerari de barraques de pedra seca del nostre municipi.
En total van ser 21 persones les que, durant tot el matí, van anar caminant pel terme, aturant-se a visitar diferents barraques, tot escoltant, amb molt d’interès, les explicacions que anaven rebent.
En acabar el recorregut previst, el grup es va dirigir cap a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, per visitar tot el conjunt i, posteriorment dinar.
Abans d’acomiadar-se, els excursionistes van expressar al Grup Barracaire de Mont-roig, la seva admiració pels magnífics exemplars de construccions en pedra seca que hi ha escampades pel nostre terme.
A finals de juliol de 2008, tres membres de la Brigada de La Fatarella es van fer càrrec de la restauració de la barraca del Jaume de la Cota, la més monumental del municipi i una de les més emblemàtiques de la província de Tarragona, anomenada la “catedral” per l’escriptor Josep Gironès, gran coneixedor del món de la pedra seca. És la B11 de l’itinerari i la “071” del nostre registre de barraques catalogades.
Aquesta construcció presentava una esquerda damunt del portal que feia perillar la seva estructura. És per aquest motiu que l’Ajuntament es va fer càrrec de les despeses de la seva rehabilitació.
La feina consistí en anar desmuntant la part de damunt del portal, amb el risc que això comportava. Es va produir una esllavissada de pedres però, per sort, el portal interior de la barraca es va mantenir dempeus i va aguantar l’estructura.
Amb l’experiència i el domini que té la Brigada de la Fatarella de la construcció en pedra seca, van anar refent la part ensorrada i la barraca va quedar en un estat perfecte, mostrant la bellesa que la caracteritza.
Una més de les moltes activitats que organitza, al llarg de l’any, el GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes catalans), consistí en un taller de pedra seca, que s’inicià el 28 de març de 2008 amb una xerrada i la projecció del documental “Barraques de pedra seca a Mont-roig”, de Martí Rom, a l’Espai d’Informació Ambiental de Reus. L’endemà, un grup d’unes 18 persones, van participar en la restauració d’una de les barraques de Mont-roig, concretament la del Lluís Font, la “023” del nostre registre de barraques catalogades, que es troba a la partida dels Masets. Sota la direcció del monitor, Albert Gavaldà (mestre marger), es va restaurar aquesta monumental barraca de la qual, fa temps, algú es va dedicar a sostreure’n un bon nombre de pedres.
El diumenge 6 d’abril es va realitzar una visita guiada per l’itinerari de barraques de municipi.
En totes aquestes activitats també hi ha col·laborat el Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp.
El Centre Miró va acollir, del 21 de juny al 27 de juliol de 2008, l’exposició de fotografies “Construccions de pedra seca a Mont-roig del Camp”, realitzades per Esther Bargalló i que mostren un ampli ventall de construccions de Mont-roig. S’hi podien veure marges –bastits amb diversos tipus de pedres-, escaletes –que permetien l’accés d’un bancal a l’altre-, amagatalls –camuflats dins d’un marge, on els pagesos acostumaven a guardar les eines del camp -, trones –pedres col·locades al voltant d’un arbre, que facilitaven el creixement i l’arrelament i el protegien del vent i de l’arada-, carrerades –pas lliure per al bestiar per tal de separar-lo dels camps de conreu-, clapers –amuntegament de pedres-, cisternes i cossiols –que servien per recollir i guardar l’aigua de la pluja-, albelló –canal de conducció d’aigües-, forns de calç i de guix –per coure guix o calç- i fotografies d’algunes barraques, que mostraven la façana i alguns detalls tant d’interiors com d’exteriors.
A les taules-vitrina de l’espai d’exposicions temporals, s’hi podien veure diversos llibres, diaris i documents que fan referència a les construccions de pedra seca de Mont-roig.
Les barraques dels terme municipal de Mont-roig del Camp van ser, en una primera fase, incloses en el “Catàleg de béns protegits” (“B.26”) del POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal), segons l’article 69 DL 1/2005. S’hi diu: “Hi ha un total de 101 barraques de les quals s’identifica la seva posició amb coordenades UTM, segons la relació que s’adjunta al Títol VII de la Normativa Urbanística… Tipus de protecció proposada: Immoble protegit (B). Protecció integral”. Al “Catàleg de béns protegits i de masies en sòl no urbanitzable” s’hi afegeix, tot citant a les barraques de pedra seca: “es prohibeix qualsevol obra d’ampliació o enderroc de les mateixes. Qualsevol intervenció en les barraques serà objecte de llicència municipal prèvia d’obra menor. Les intervencions es limiten a la restauració amb els materials tradicionals i propis de la comarca”.
A més de l’aprovació de la seva protecció dins del POUM, també ho fou per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat a Tarragona el 30-11-2006 (Llei 9/1993 DOGC 1807 11/10/1993 Art. 17). L’Ajuntament va aprovar, com a municipi de més de 5.000 habitants, específicament, que fossin “Bé Cultural d’Interès Local” (BCIL) en el Plenari del 28-05-2008. Per la qual cosa ja quedaven com a béns immobles catalogats amb categoria de protecció de segon rang.
En el programa “Medi ambient” de TV3 (25 d’abril de 2008) van dedicar el reportatge al llibre “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp”, publicat per l’Editorial Cossetània i coordinat per Esther Bargalló i Martí Rom.
Amb el llibre acabava la fase inicial de recerca i documentació sobre les barraques a Mont-roig. Havíem editat un fulletó amb un itinerari de les onze barraques més significatives, acabàvem de fer un documental, i ara publicàvem un llibre.
En el llibre s’esmentava (aleshores) que hi havia 107 barraques al terme municipal de Mont-roig.
Del 19 al 21 d’octubre de 2007 es va fer a Sitges, coordinat pel grup barraquer el “Drac Verd de Sitges”, la “IVa Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països Catalans”. Anteriorment se n’havia fet al Centre d’Estudis del Bages (Manresa, 2002), Can Quintana (Torroella de Montgrí, 2004) i Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona, 2006).
El “Grup barracaire de Mont-roig del Camp” (del Centre Miró de Mont-roig) ja havia assistit a la “III Trobada…” a Barcelona, igual que al “X Congrés Internacional de la Pedra Seca” que es va fer del 22 al 24 de setembre a Montalbán (Teruel).
En aquella “IV Trobada…” de Sitges, el “Grup barracaire de Mont-roig del Camp” va presentar dues comunicacions: “Projecte global d’intervenció sobre les barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” d’Esther Bargalló, i “Estètica i/o ètica de les pedres en els clapers (Els amuntegaments de pedres)” de Martí Rom.
També es va projectar el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” de Martí Rom.
El 30 de juny de 2007, al Centre Miró, i amb una gran afluència de públic, l’alcalde de Mont-roig, Sr. Fran Morancho, va inaugurar l’exposició de fotografies “Barraques d’arreu”, realitzades per Esther Bargalló i Martí Rom.
Es tracta d’una variada mostra d’imatges de construccions en pedra seca de diversos llocs. A part d’algunes barraques de Mont-roig se’n van poder veure de Colldejou, Pratdip, Vilalba dels Arcs (Terra Alta), Santes Creus i Pla de Santa Maria (Alt Camp), Mallorca, Menorca, Gordes (França) i d’unes curioses construccions: les Tines del Bages.
A les vitrines expositores s’hi mostraven diverses publicacions referents al tema i sis maquetes de barraques realitzades per l’August Bernat, que reprodueixen construccions originals, la majoria de l’Alt Camp.
El dissabte 9 de juny de 2007, a la Casa de Cultura “Agustí Sardà” de Mont-roig va tenir lloc la presentació del llibre “Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp” a càrrec de l’alcalde, Sr. Miquel Anguera, i els seus autors, Esther Bargalló i Martí Rom. Al llibre també hi han col·laborat Josep Gironès, el Grup “Drac Verd de Sitges” (Ramon Artigas, Joan Trius, Josep Pascual i Andreu Camps), Salvador Vilaseca i Maria Lluïsa Vilaseca.
El llibre, que s’inicia amb una introducció de l’alcalde de Mont-roig, recull el treball realitzat sobre les barraques de pedra seca del nostre terme. Josep Gironès, autor del llibre “L’Art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona”, hi descriu el context històric en què es van iniciar aquestes construccions, centrant-les en les nostres comarques i, més concretament, a Mont-roig. El Grup barracaire “Drac Verd de Sitges” expliquen, detalladament, el treball que estan fent arreu de Catalunya, descrivint la manera d’intervenir en una barraca i la seqüència de tasques que duen a terme quan en troben una.
Hi ha un capítol on es reprodueix la ponència ”Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Mont-roig” que l’any 1967, el Salvador i la Maria Lluïsa Vilaseca van presentar al X Congrés Nacional d’Arqueologia, que es va celebrar a Maó.
Al llibre també es dona informació de les 107 barraques catalogades, amb les coordenades GPS, estat de conservació, la partida en què es troben, el tipus de planta i de portal, etc… De les que es consideren més importants, se’n publiquen fotografies, dibuix i croquis i descripció i d’altres que són força interessants, se’n publiquen les fotografies.
Al llibre també hi ha un plànol general amb la situació de totes les barraques i d’altres per zones. També s’hi publica l’Itinerari de les 11 barraques i s’acaba amb una bibliografia que fa referència a Mont-roig.
Aquest llibre ha estat editat per l’editorial Cossetània, amb el suport de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, el Centre Miró i l’Associació de Veïns “Muntanya Roja”.
L’Associació de Veïns “Muntanya Roja” i el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp va organitzar, el diumenge 22 d’abril de 2007, la XXXIII excursió popular, que aplegà 25 persones.
La darrera excursió va pretendre donar a conèixer l’itinerari de les barraques de Mont-roig, descrites en un tríptic, i aquest cop volíem compartir amb els caminants la descoberta d’altres construccions de pedra seca, fidels testimonis del nostre passat rural, que ofereixen als espectadors curiosos, aquesta tècnica ancestral que els nostres avantpassats dominaven a la perfecció.
Vam agafar el camí de la Font d’en Solé i vàrem visitar la monumental barraca del Lluís Font i, a la mateixa finca, un gran claper (amuntegament de pedra). Tot seguit vàrem arribar a una carrerada, que és com s’anomena la via per on transitaven, temps ha, els ramats, un camí franquejat, a banda i banda, per murs de pedra seca, que protegien les finques de la vora del pas del bestiar.
Més endavant vam trobar amb unes parades que salven el rost desnivell mitjançant marges d’imponent alçària, formant bancals, on els ametllers i olivers en són els protagonistes. La necessitat aguditza l’enginy i, el pagès, per estalviar-se una bona passejada, troba la clau per anar d’un bancal a l’altre: bastir un marge on hi encasta escaletes. I aquí, n’afigurem diversos trams, uns de més senzills, d’altres més sofisticats. Vam pujar-hi i, d’un a un, esglaó a esglaó, vam anar salvant el fort pendent.
Passat l’imponent pont del barranc de Rifà, vam agafar el camí dels Boverals, on vam veure algunes construccions de pedra seca: una cisterna, trones al voltant dels arbres per protegir-ne les arrels i algunes barraques d’estils molt diversos.
