102 – Setmana de Pedra Seca 2024: Ruta per les barraques de pedra seca del camí de l’Aufinac

El dissabte 23 de novembre, dins del marc de la 5a Setmana de la Pedra Seca, l’AV “Muntanya Roja” i el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp organitzà una sortida guiada per donar a conèixer algunes de les barraques de pedra seca que es troben, a banda i banda, del camí de l’Aufinac.

En total, a l’activitat s’hi van apuntar 25 persones, les quals, sota el guiatge de l’Esther Bargalló, van poder admirar sis barraques de diversa tipologia, una d’elles doble i un aixopluc construït dins d’un marge.

L’excursió s’acabà a l’impressionat barraca dels Comuns del Pellicer, la més alta del terme, declarada BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional”.

Davant d’aquesta construcció d’aspecte oriental, es va fer la foto de grup i els organitzadors van oferir als assistents un vermut amb productes de la terra, per celebrar els 50 anys de l’AV “Muntanya Roja”.

.

.

.

101 – El magazine LaConca 5.1 publica un article sobre la pedra seca de Mont-roig

La revista digital LaConca 5.1 va publicar, el passat 3 d’abril de 2024, un article i una entrevista a l’arquitecta reusenca Cèlia Mallafré que parla de les construccions de pedra seca del nostre terme, del Grup barracaire de Mont-roig del Camp i de Joan Miró. Signa l’article Ruth Troyano amb el títol: “La pedra seca, un patrimoni de nou admirat” i les fotografies són de Rafael López-Monné.

En reproduïm un fragment:

LA PEDRA SECA UN PATRIMONI DE NOU ADMIRAT

Els fotògrafs Joaquim Gomis i Ernst Scheidegger van ser testimonis de les passejades del pintor Joan Miró admirant els marges de pedra seca entre camins a Mont-roig del Camp, a principis del segle XX. Ningú amb sensibilitat i mirada artística podria passar per alt el valor d’una tècnica que consisteix a disposar les pedres sense cap element d’unió afegit, demostrant enginy i enaltint la senzillesa plena de complexitat de l’arquitectura popular. Mont-roig del Camp és un dels municipis amb més testimonis d’arquitectura tradicional, s’hi troben marges però especialment barraques d’estils i formes diverses.

N’hi ha fins a 147 de catalogades i 5 han obtingut la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) que atorga la Generalitat. Situades a la carretera local en direcció a Pratdip, són testimoni d’un altre temps, de l’abundància de cultius i de la vida austera i raonada al camp; avui desperten curiositat entre els turistes i els experts les estudien i somien rescatar-les de l’oblit. És evident que són un dels actius patrimonials de les Muntanyes de la Costa Daurada i passejar-les és una oportunitat per entendre d’on venim. Estan documentades i narrades a través d’articles, llibres i peces audiovisuals, però la millor aproximació és sempre posar-hi els peus per contemplar amb els ulls i ben d’a prop les cavitats on temps enrere “s’hi conservaven frescos l’aigua i el vi en el cas de les que estan situades arran de terra (cocons) o servien per protegir els aliments d’algunes bèsties o com a menjadores d’animals que ajudaven al pagès, en les de mitja altura”, expliquen des del Grup Barracaire de Mont-roig que treballa insistentment en la seva preservació i promoció.

La reusenca Cèlia Mallafré és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Està especialitzada en patrimoni arquitectònic i investiga la pedra en sec des de  l’any 2018. Tesi i doctorat versen sobre aquesta tècnica constructiva i no és casual que així sigui perquè n’ha covat un vincle molt estret des de petita: “El meu teló de fons han estat les Muntanyes de Prades, quan les veus saps que arribes a casa. Hi ha una connexió des de sempre amb l’entorn i el territori. Als pares sempre els havia agradat el camp tot i que no venien de pagès. Van comprar una finca a Vilaplana als anys 90. Ens agradava caminar i anar a la muntanya. No en teníem ni idea de com, però sempre que veiem un marge caigut, somiàvem a recuperar-lo. No tenia ús de raó que ja col·locava pedra”, diu entre somriures. “Hem caminat molt de Vilaplana a la Mussara on hi ha tot de pedres caigudes i construccions abandonades. Quan camines per les Tosques hi veus marges de pedra seca i et preguntes què hi fan ara enmig d’un bosc? Doncs és que abans eren camps de cultiu”, recorda. Té un interès personal i laboral gran per resseguir l’entorn i els elements que el componen i que es repeteixen. L’entrevistem per aprofundir-hi, per conèixer els beneficis “d’una tècnica constructiva que no deixa cap petjada i que el bosc engoleix quan s’abandona, que també serveix per afavorir la biodiversitat i és especialment útil en un context d’emergència climàtica”. Insisteix, per altra banda, que tant important com conèixer la tècnica és conèixer la gent del lloc, entrar-hi en contacte: “Lo divertit és identificar la diferència i la riquesa”. 

Per què aquest vincle estret amb la pedra en sec i en especial a les Terres de l’Ebre?

La URV és petita, érem 60 alumnes per curs i poc més. Quan estudies, estableixes una relació molt estreta amb el territori i des del grup de recerca de la universitat constatàvem que l’Ebre és un territori poc analitzat tot i tenir una amplitud i riquesa de construccions de pedra seca molt gran. A més hi ha la Fundació El Solà que hi treballa des de fa temps i es miren la tècnica des de la vessant patrimonial, d’història i promoció. Per això vaig fer el doctorat estudiant dues tipologies diferents de pedra en sec a la Fatarella i a Tivenys.

Mont-roig, al Baix Camp, és un municipi on aquesta tècnica constructiva és abundant. Quin és el seu valor?

Han estat uns referents perquè han aconseguit la declaració de BCIN per a 5 de les barraques de pedra seca. La pedra de la nostra zona, de la Costa Daurada, és complicada de treballar per les seves propietats i la geometria. Són construccions arrodonides, diferents de les de la Terra Alta, per exemple. No trobem grans marges ni tampoc molta alçada, perquè caurien, però sí que hi ha barraques de falsa cúpula que són impressionants. I no en veiem més, de marges, perquè en els últims 50 anys el motor en aquest territori ha estat la indústria i s’han abandonat els cultius. A l’Ebre, en canvi, se’n troben més.

.

100 – Un grup de voluntaris restauren la Barraca de les Atzavares

El dissabte 13 d’abril de 2024, un grup de 15 voluntaris, sota la direcció del mestre marger, Albert Gavaldà, van restaurar una barraca del terme de Mont-roig, la barraca de les Atzavares, catalogada a Wikipedra amb el codi 2249.

Es tracta d’una construcció de grans dimensions que forma part d’una ruta marcada a banda i banda de la carretera de Pratdip i és la número 10 d’aquest itinerari. Està bastida amb pedres irregulars de mides considerables i és força curiosa, ja que la seva coberta està plena d’atzavares que, degut a la persistent sequera, mostren alguns exemplars morts. La trobem amagada enmig d’un pinar de les Terres Noves, passat el barranc de la Palma Negra. La barraca presentava un important esllavissament al lateral esquerre i un de més petit al costat dret.

Tot el grup, amb guants i eines adequades, es va posar a netejar de vegetació del voltant de la barraca i, tot seguit, es procedí a retirar totes les pedres caigudes per poder començar a fer paret, fins aconseguir rehabilitar totes les parts ensorrades. El resultat va satisfer tothom i ara la barraca mostra la seva fisonomia original.

És una bonica construcció de planta circular, el portal és d’arc de mig punt i damunt hi destaca un voladís de pedres planenques. El seu interior, força espaiós, està cobert per una falsa cúpula i s’hi poden observar quatre cocons, coronats amb arc, de dimensions considerables.

Aquesta activitat de voluntariat la va organitzar el GEPEC, en col·laboració amb el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i l’Associació de Veïns “Muntanya Roja”. Amb aquesta, ja són catorze les barraques restaurades, conjuntament per aquestes entitats els darrers anys a Mont-roig del Camp, a part d’una cisterna per recollir aigua de pluja i un tram d’una carrerada.

Gràcies al treball de voluntariat, any rere any, es va recuperant una petita part del nombrós patrimoni en pedra seca que hi ha escampat per aquest municipi del Baix Camp. Actualment hi ha catalogades 147 barraques.

.

.

.

.

.

.

99 – Olot TV enregistra un programa sobre (entre d’altres) les construccions en pedra seca

El programa “Paisatges encreuats” d’Olot TV ha emès un capítol dedicat a les “Estructures Agrícoles Tradicionals”. El programa parla de les planes agrícoles i de com l’agricultura ha transformat el nostre país. També li dedica una part a les construccions de pedra seca.

El capítol té una durada de 27 minuts. Es parla d’aquests tipus de construccions des del minut 3,12 al 7,43. Primer s’esmenten les construccions de Tivenys i Ulldecona. A continuació, el presentador, Albert Brosa, entrevista l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) davant la barraca del Jaume de la Cota, una de les més monumentals de Catalunya i també una de les cinc del terme de Mont-roig del Camp declarades BCIN (“Bé Cultural d’Interès Nacional”).

El guió i la direcció del programa “Paisatges encreuats” és de Joan Manuel Robles. Compta amb l’assessorament tècnic de “ L’Observatori del Paisatge de Catalunya”. En els agraïments s’esmenta a “l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”  (APSAT).

Aquest capítol es pot veure a:

.

.

.

98 – Sortida per visitar barraques de Mont-roig del Camp durant la IV Setmana de la Pedra Seca

Dins del marc de la IV Setmana de la Pedra seca, “Projecte Qualitat de Vida”, amb la col·laboració del Grup barracaire de Mont-roig, organitzà pel dissabte 25 de novembre una sortida a peu per la partida de les Terres Noves, a Mont-roig del Camp, per visitar diverses construccions de pedra seca. La convocatòria va tenir una molt bona acollida, aplegant, gairebé, una quarantena de persones. Bona part de la ruta va transcórrer per una antiga carrerada, un camí ramader, que és l’antic camí de Mont-roig al Casalot.

En total, durant la ruta, es van visitar 7 barraques de diversa tipologia, dues d’elles declarades BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional”): la barraca des Lliris i la de l’Espiral. Durant la jornada, els participants van comptar amb les explicacions del Josep Crespo de la “Plataforma Defensa Mont-roig” sobre l’entorn natural i els conreus que hi havia antigament i de l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”) que parlà sobre les característiques del patrimoni en pedra seca del terme i del treball de catalogació, difusió i preservació dut a terme pel Grup Barracaire de Mont-roig del Camp.

La ruta finalitzà a la finca de “Projecte Qualitat de Vida” on, els caminants, van poder gaudir d’un vermut amb una variada degustació de productes locals.

En aquesta sortida hi van participar membres de la “Plataforma Defensa Mont-roig” que es va crear per intentar frenar la instal·lació de la planta química Lotte i d’un gran parc fotovoltaic en un municipi que viu, principalment, de l’agricultura i del turisme.

.

.

.

97 – La revista “Pedra Seca” publica la ruta del Camí de la Font d’en Soler

La revista “Pedra Seca”, al Full núm. 196 del mes de setembre, ha publicat una altra ruta de pedra seca pel terme de Mont-roig.

L’anomena la “Ruta del Camí de la Font d’en Soler”, i el número de ruta és el 131. Es tracta d’un recorregut d’uns 3,5 quilòmetres, molt planer, per fer a peu, tot i que també es pot fer en bicicleta, que ens permet visitar 8 barraques i que transcorre pel costat sud-oest del barranc de Rifà.

De totes elles cal destacar la barraca del Lluís Font, una construcció molt espectacular, que l’Associació de Veïns “Muntanya Roja” i el GEPEC van restaurar l’any 2008.

.

.

.

96 – Publicada en un llibre la comunicació presentada per l’Escola Mare de Déu de la Roca a la XI Trobada de pedra seca

Els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2021, va tenir lloc, a Móra la Nova, la XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels territoris de parla catalana. Es tracta d’un congrés biennal organitzat per l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) conjuntament amb l’entitat o municipi que l’acull. En aquesta edició, l’entitat organitzadora va ser l’IRMU (Institut Ramon Muntaner), amb seu al Mas de la Coixa de Móra la Nova.

Aquesta Trobada va comptar amb un centenar d’inscrits i s’hi van presentar 28 comunicacions a banda de les ponències i dues taules rodones. Es complementà amb sortides al camp per visitar construccions de pedra seca, en diversos municipis de les Terres de l’Ebre, amb un concert de música a càrrec de Guillem Anguera + TXEK, es projectà una mostra de documentals sobre pedra seca i es va poder visitar l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”.

Constà de tres àmbits: Àmbit 1: Patrimoni: Catalogació, Paisatge, Conservació  i Llengua. Àmbit 2: Educació formal i no formal. Àmbit 3: Arquitectura Tradicional. Bones pràctiques d’intervenció.

La Cristina Alberich Guinjoan, en nom de l’escola Mare de Déu de la Roca, presentà la comunicació: “Casa nostra, un gran jardí de pedres”, en la qual feia esment de la col·laboració entre l’escola i el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni de pedra seca del municipi als alumnes del centre i a la resta de la comunitat educativa. En els darrers cursos es van programar un seguit d’activitats en els diferents nivells educatius, utilitzant una metodologia de treball activa en la qual, l’alumne és el centre i el protagonista del seu procés d’aprenentatge.

Aquesta comunicació presentada per l’escola M. de Déu de la Roca, s’ha publicat al llibre que s’acaba d’editar: “PEDRA SECA: PATRIMONI I EDUCACIÓ. XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Territoris de Parla Catalana”, editat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

A l’arxiu de sota es pot llegir tota la comunicació.

.

.

.

.

94 – Vídeo de les barraques de pedra seca de Mont-roig

Ricard Monclús ha enregistrat un excel·lent vídeo de les barraques de pedra seca de Mont-roig. Cinc d’elles varen ser declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) el 2016. Eren les primeres de Catalunya reconegudes amb aquesta distinció.

Accediu a:

.

93 – La revista “Pedra Seca” publica una ruta pel Camí de l’Aufinac

La revista “Pedra Seca”, en el full núm. 191 del mes de febrer ha publicat una altra ruta de pedra seca pel terme de Mont-roig. L’anomena la “Ruta del Camí de l’Aufinac”, ja que les barraques es troben a banda i banda d’aquest camí, a la partida de les Terres Noves.

Es tracta d’un recorregut d’uns 7 quilòmetres, molt planer, per fer a peu, tot i que també es pot fer en bicicleta i que ens permet de visitar 11 barraques, dues de les quals, la barraca dels Comuns del Pellicer i la del Miquel Terna, van ser declarades, l’any, 2016, BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).

Dins d’aquest recorregut veurem 3 barraques restaurades pel Grup Barracaire de Mont-roig i el GEPEC, són la núm. 2, del Miquel Terna, i la núm. 5 i 6, del Ventanes.

.

.