El divendres 21 de novembre de 2014 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava la resolució CLT/2590/2014 per la qual s’incoa expedient de declaració de “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’interès etnològic, a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig; i delimitant-ne el seu entorn de protecció. Són les primeres construccions de pedra seca de Catalunya que aconsegueixen aquesta denominació.
Aquestes cinc barraques són: la del Miquel Terna (la “B9” de la Ruta de les barraques de pedra seca de Mont-roig, codi a la base de dades de Wikipedra “2282”), la dels Comuns del Pellicer (“B6” de la Ruta, codi a Wikipedra “2255”), la del Jaume de la Cota (“B11” de la Ruta, codi a Wikipedra “2248”), la de l’Espiral (“B4” de la Ruta, codi a Wikipedra “2251”) i la dels Lliris (“B3” de la Ruta, codi a Wikipedra “2279”).
El conjunt de barraques del terme municipal de Mont-roig del Camp van ser, en una primera fase, incloses en el “Catàleg de béns protegits” del POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal) i posteriorment declarades “Bé Cultural d’Interès Local” (BCIL) (28-05-2008). Per més detall, veure punt “16” d’aquestes “Notícies”.
Mont-roig ara té tres BCIN: la Fortalesa i Botiga del blat de Barcelona a Miramar (des del 1949), el Mas Miró (2006) i aquestes cinc Barraques de pedra seca (2014).
