El nostre treball es va desenvolupar bàsicament durant el 2004 i 2005. El punt de partida fou el llibre “L’Art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona” (Diputació de Tarragona, 1999) de Josep Gironès. Ens han ajudat el “El Grup barracaire Drac Verd” de Sitges (Ramon Artigas, Andreu Camps, Josep Pascual i Joan Trius).
Aquests, cada dissabte (des del 1998), surten pels camps de Catalunya a la recerca de barraques. Ja duien més de 2.000 barraques catalogades. Havien publicat el llibre “Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf” (Editorial Ajuntament de Sitges, 2003).
A cada barraca que trobàvem, primer la netejàvem de matolls, obteníem les coordenades GPS, preníem les mides interiors i exteriors amb les quals el Josep Pascual feia els croquis. A més de l’edició del tríptic sobre l’itinerari (juliol 2005), vam fer un documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” (2006).
L’Ajuntament del poble, el 16 de febrer de 2006, va aprovar declarar-les “Bé cultural d’interés local” (Llei 9/1993 DOGC 1807 11/10/1993 Art.17 ). Que sapiguem, és l’únic poble de Catalunya que ho ha fet amb la totalitat de les barraques del seu terme. A més, l’Ajuntament també va decidir la construcció d’una barraca en una de les rotondes que donen accés al poble (carretera T-323). Es va construir el març de 2006.
