Dins del programa de la VII Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya, el dissabte 2 de setembre de 2017 s’ha projectat el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” de Martí Rom, al Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul. Estava organitzat pel Centre d’Estudis de les Garrigues.
També es va projectar el divendres 27 d’octubre al monestir de Santa Maria de la població de Santa Oliva (Baix Penedès) i organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
En aquest documental cal destacar la música del documental composta per Guillem Anguera, on podem escoltar els secs cops rítmics d’una txalaparta de pedra com a fons musical d’unes imatges de pedra seca.
En ell primer cas, al Cogul, prèviament, es va fer una visita guiada a les pintures rupestres de la Roca dels Moros. Després de la projecció i el col·loqui amb Martí Rom, el nombrós públic va gaudir d’un pica-pica on cal citar una coca amb recapte que representava un paisatge de pedra seca, amb els seus marges i vegetació (fonamentalment olivers); l’havia fet el restaurant El Castell del municipi de La Floresta de Les Garrigues.
En el segon cas, a Santa Oliva, després de la projecció es va fer un col·loqui amb Martí Rom, l’estudiós de la pedra seca, Ramon Artigas i l’antropòleg Abraham Guillén. L’Institut d’Estudis Penedesencs està preparant l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Aquest treball ha estat encarregat a l’antropòleg de La Bisbal del Penedès, Abraham Guillén. Com que la construcció de les barraques de pedra seca en són un element cabdal, es van plantejar passar aquell documental i fer un col·loqui amb Martí Rom i Ramon Artigas, ambdós de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional. Aquest darrer, a més, és el que lidera el projecte de la wikipedra, un web (http://wikipedra.catpaisatge.net/) on hi ha enregistrades més de 16.000 barraques de Catalunya.
Les 141 barraques de pedra seca de Mont-roig són un important referent d’aquestes construccions a Catalunya. Són “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de zona d’interès etnològic. Ajuden a donar a conèixer el nom de Mont-roig a l’àmbit cultural. Són un patrimoni de la pagesia de Mont-roig i dels nostres avantpassats.
