El dia 22 de novembre de 2019, al vespre, dins el marc de “Territori i pensament” un
cicle de xerrades per descobrir el territori, organitzat per l’Ajuntament de la
Nou de Gaià, l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la
Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) va ser convidada a parlar sobre les
barraques de pedra seca i de tot el treball que el Grup Barracaire de Mont-roig
ha dut a terme des de l’any 2004, tant de recerca, catalogació, difusió,
protecció i conservació d’aquestes construccions d’arquitectura tradicional que
formen part del nostre passat rural.
Cal recordar que “L’art de la pedra seca, coneixements i tècniques” és
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO, des del novembre
de l’any passat.
L’acte, que aplegà un nombrós públic, va tenir lloc a la Sala d’actes del
Castell de la Nou de Gaià.
El dia 21 de novembre de 2019, al matí, Rafa Pérez i Òscar Domínguez, de
l’equip de Kamaleon Viatges (un web de viatges pel món), es van desplaçar a
Mont-roig per enregistrar un vídeo documental per a la marca “Costa Daurada”
del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, amb l’objectiu de
promocionar les construccions de pedra seca, a rel de la declaració, per part
de la UNESCO, de “L’art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
L’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca
i l’Arquitectura Tradicional), els acompanyà a les dues barraques més
monumentals, la del Jaume de la Cota “La Catedral” i la
dels Comuns del Pellicer i explicà, davant la càmera, les característiques de
les barraques, la seva funció i el treball de catalogació, divulgació i
conservació d’aquestes construccions que ha realitzat, al nostre municipi, el
Grup Barracaire de Mont-roig, remarcant que 5 barraques del terme, l’any 2016,
van ser declarades per la Generalitat de Catalunya BCIN (Bé Cultural d’Interès
Nacional), en la
categoria de Zona d’Interès Etnològic.
Els autors del documental van enregistrar imatges, no solament amb una
càmera, sinó que també amb un dron.
El proppassat dijous, 14 de
novembre de 2019, s’ha inaugurat al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de
Torrebesses (Segrià), l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”
que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme
Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’
Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
Aquesta exposició forma part del projecte de
col·laboració de la DGCPAC amb l’APSAT, que s’inicià amb la pertinença a l’Observatori del Patrimoni
Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI) i l’elaboració del dossier a presentar
a la UNESCO pel reconeixement de l’ “Art de la pedra seca: coneixements i
tècniques” com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Durant el
2019 cal citar l’acte d’homenatge a la Pedra Seca fet a Manresa (8-6-2019) i
que la IX Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic ha escollit la pedra seca
com a tema general.
Van fer la presentació de l’exposició: M. Àngels Blasco (directora general de Cultura Popular i Associacionisme
Cultural), Ferran Accensi (vicepresident de la Diputació de Lleida) i Mario Urrea (alcalde de Torrebesses). A
continuació van parlar dos dels comissaris de l’exposició: Martí Rom (president
de l’APSAT) i Roger Costa (Direcció General
de Cultura
Popular i Associacionisme Cultural).
D’aquesta exposició cal remarcar la presència de les
barraques de pedra seca de Mont-roig, doncs 5 barraques van ser les primeres declarades
“Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de Zona
d’Interès Etnològic (21-04-2016). A més, fou un punt important en la declaració
de l’ “Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” com a
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (28-11-2018).
Això es concreta a l’exposició en la imatge del cartell:
és la barraca dels Comuns del Pellicer de Mont-roig (codi Wikipedra: 2255)[1]
i en la reproducció de 23 fotografies referents al nostre poble.
Potser sigui el moment de fer esment del continuat
treball de l’Esther Bargalló, des de fa anys, fotografiant construccions de
pedra seca d’arreu. Concretament en aquesta exposició hi figuren 65 fotos
seves.
Cal comentar que, en el dossier que va presentar Espanya
a la UNESCO, hi havia tres fotografies, una de les quals corresponia a
Catalunya i era exactament de la restauració de la barraca del Ventanes (codi Wikipedra: 2284), del 2 d’octubre de
2010, que havia fet l’Esther Bargalló.
Aquesta fotografia també és una de les reproduïdes en el
plafó 19 d’aquella exposició. Sota el títol de “Restauració
de construccions de pedra seca. Mont-roig”, n’hi ha 6 de diferents intervencions
que hem fet al municipi.
L’Esther Bargalló també es un dels 4 comissaris de l’exposició. Ha fet el
recull i la coordinació de les fotografies que s’hi exposen. També és vicepresidenta
de l’APSAT.
A hores d’ara, a més de Mont-roig, són BCIN 13 construccions de les Valls del Montcau, les conegudes
com les Tines del Bages (14-06-2018). Aquest any s’ha iniciat l’expedient d’11 construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació
de l’aigua a Torrebesses, al Segrià (13-02-2019).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a
Catalunya” estarà a Torrebesses fins al diumenge 16 de febrer de 2020. Després,
iniciarà la seva itinerància per Catalunya. El 2020 ja estan concretades a les
localitats de Castellar del Vallès (Vallès
Occidental), Amposta (Montsià), Manresa (Bages) i El Vendrell (Baix
Penedès).
El dissabte 28 de setembre de 2019, un grup de 21 voluntaris, sota la
direcció del mestre marger, Albert Gavaldà, van restaurar una barraca del terme
de Mont-roig del Camp, catalogada a wikipedra amb el codi 17792.
Es tracta d’una construcció bastida en pedra seca, amagada enmig d’un pinar
de les Terres Noves, concretament a la zona de l’Aufinach. Degut al pas del
temps i a l’abandonament dels camps de conreu, la barraca havia patit un parell
d’esllavissades considerables a banda i banda del portal.
Tot el grup, amb guants i les eines adequades, es va
posar a netejar de vegetació tot el voltant de la barraca, ja que gairebé no es
podia accedir al seu interior i, tot seguit, es procedí a retirar totes les
pedres caigudes per poder començar a fer paret, fins aconseguir rehabilitar
totes les parts ensorrades. El resultat va satisfer tothom i ara la barraca
mostra la seva fisonomia original.
És una bonica construcció de planta circular, amb un
contrafort que va des del lateral esquerre fins a la part posterior i, al
lateral dret, també n’hi ha construït un tram. El portal és d’arc d’ametlla o
primitiu i dóna accés a un espai força petit en comparació amb el volum
exterior de la barraca, però que és suficient per soplujar 3 o 4 persones en
cas de necessitat. Al contrafort dret, arran de terra, hi ha un cocó de grans
dimensions que, suposadament, li servia al pagès per guardar les eines del
camp.
Aquesta activitat de voluntariat la va organitzar el
GEPEC, en col·laboració amb el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i l’AV
“Muntanya Roja”. Amb aquesta ja són dotze les barraques restaurades
conjuntament per aquestes entitats els darrers anys en aquest municipi del Baix
Camp.
En el marc de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza
l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI), el
documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del
Camp)” (2006) de Martí Rom es projectarà:
Museu de Cervera, el 18 de juliol de
2019
Centre Cultural La Violeta de Gràcia
(Barcelona), el 19 de setembre.
El diumenge 30 de juny de 2019 el diari “El
Punt Avui” feia una llarga entrevista a Martí Rom, de Grup barracaire de
Mont-roig i president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura
Tradicional (APSAT).
En un article d’opinió d’Oriol Pi de
Cabanyes de “La Vanguardia”, del 14 d’agost de 2019, s’hi comenta l’impuls que
està tenint el treball sobre la pedra seca i la seva difusió des de a declaració
de cinc barraques de Mont-roig BCIN.
La 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic s’ha inaugurat el 18 de
juny a la Filmoteca de Catalunya, a la Sala Laya, amb documentals sobre pedra
seca. Aquest és el tema general d’aquesta Mostra que organitza l’Observatori
del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI).
A la sessió inaugural s’hi va projectar el documental, entre d’altres, “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006), de Martí Rom (30 min).
Al llarg de l’estiu i de la tardor es projectaran documentals
sobre la pedra seca a diferents poblacions del país, en el marc d’aquesta 9a
Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.
El dissabte 8 de
juny a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels
Comtals de Manresa, organitzat pel Departament de Cultura, amb la
col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional
(APSAT) i l’Ajuntament de Manresa, s’ha fet un acte per
celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i
tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
L‘acte començava a les 9 del
matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11
h. s’iniciava l’acte institucional. Van parlar l’alcalde en funcions de Manresa
Valentí
Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Mariàngela Vilallonga Vives.
Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, va fer una
exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, remarcant el
primer treball específic sobre un municipi que van fer Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del
Camp (el van presentar a “X Congreso Nacional de Arqueología” a Maó).
També va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general
de Cultura Popular, qui va donar un important impuls a la pedra seca amb la
catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc
barraques de Mont-roig el 2016.
L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors
de la pedra seca a Catalunya. Entre les persones que els introduïen hi havia Martí
Rom i Esther Bargalló.
En aquest acte també va actuar el grup musical “Guillem
Anguera i Txek”, que van tocar varies peces musicals, entre d’altres
instruments, amb una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un
acte d’homenatge a la pedra seca.
S’ha inaugurat, l’11 de febrer de 2019, al Museu Fundació
Vila Casas de Barcelona, a Can Framis, una molt interessant exposició de
pintura sobre les construccions de pedra seca. Estarà oberta fins al 26 de
juny.
Només entrar a la magnífica sala d’exposicions temporals,
et trobes de front, fruit d’una primera ullada, una barraca de les de
Mont-roig. És la “B8” del itinerari, la del codi 2286 de Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/#),
aquella que està gairebé al final del camí de l’Aufinac, ben visible pujant a
l’esquerra. La seva estructura de dues petites barraques adossades és ben
particular i fàcilment reconeguda. És la “Barraca doble”.
L’exposició “Llindar i celístia” de Jordi Fulla té el seu
origen, anys enrere, quan l’artista, estudiant, va recórrer alguns indrets de
Catalunya cercant noms populars de l’entorn natural i de construccions
d’arquitectura tradicional. Molts anys després aquelles vivències i sensacions
han produït aquesta exposició.
El gran plafó de l’entrada, amb vuit barraques, té com a
títol genèric “Construccions”. Torna a sorprendre que hi afegeix un títol
particular: “Mont-roig, 2018. Resines acríliques, pintura acrílica i guix,
sobre poliestirè i fusta (170 x 70 x 70 cm.)”.
El text, que està a disposició del visitant, explica: “De
la nostra mirada en dependrà com percebem les formes (incloent-hi el buit) que
hi veiem representades. Miró – un artista molt admirat per Fulla – deia: El
punt cabdal, per a mi, és la forma. El vessant transmissor entre la matèria, el
llindar i nosaltres…”.
Joan Miró i les barraques de pedra seca, són un patrimoni
universal. Ambdós són també patrimoni de Mont-roig.
En una entrevista al digital “Catorze” que li va fer Ada
Castells, Jordi Fulla deia que li han passat alguns
fets estranys relacionats amb les cabanes: “En el procés de convertir la
taca negra de la porta en escultura vaig fer un descobriment. Em va sortir una
forma molt similar a “La dona i ocell”, de Miró, i vaig
quedar ben parat perquè provenia de l’obertura d’una cabana de Montroig del
Camp, el poble on l’artista passava temporades”.
(Jordi Fulla va morir ell 16 d’abril de 2019, a la meitat
d’aquesta exposició).
El 3 de desembre de 2018 Canal Reus TV va anar a Mont-roig a enregistrar
imatges de les barraques de pedra seca i poder acompanyar una notícia sobre la
declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a l'”Art de la
pedra seca: coneixements i tècniques”.
Cal recordar que el Grup Barracaire de Mont-roig va aconseguir que cinc
barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional”
(BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, segons un acord de govern
de la Generalitat del 19 d’abril de 2016.
A la notícia de Canal Reus hi surten parlant l’Esther Bargalló i el
Salvador Palomar. La primera, a més de membre del Grup Barracaire de Mont-roig
és la vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura
Tradicional (APSAT). El segon és membre fundador de Carrutxa de Reus, aquesta
entitat es dedica a la recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria
històrica.
Anteriorment, al març del 2017, el Grup Barracaire de Mont-roig ja va
col·laborar amb Carrutxa en l’exposició “Construint
el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya”. (Veure lla
notícia 51).
Era una mostra itinerant, coordinada per l’Institut Ramon
Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es va
fer al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59). A més de la pròpia exposició
itinerant, hi havia vint fotografies d’Esther Bargalló sobre barraques de
Mont-roig.
