El divendres 30 de novembre de 2018 va tenir lloc a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, al Palau Marc (La Rambla 8), un acte per celebrar l’obtenció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”, que s’havia concedit dos dies abans, en la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici.
Va intervenir la consellera de cultura Laura Borràs, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco i el president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Martí Rom.
La consellera va remarcar la importància d’aquesta concessió reconeixent el valor d’aquesta arquitectura de la pagesia, que ve de lluny, que té el seu referent llunyà en les construccions de la prehistòria.
La directora general, que feia unes poques hores que acabava d’arribar de l’illa Maurici (a l’extrem sud-oriental d’Àfrica, on s’havia fet la reunió de la UNESCO), va explicar la satisfacció de poder escoltar en català les imatges d’agraïment de Catalunya, el país Valencià i les Illes Balears.
Martí Rom, va començar agraint la col·laboració de la Direcció General, remarcant especialment a Lluís Puig (exiliat a Bèlgica), perquè fou ell qui el 2014 va fer possible la incorporació de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional a participar, junt amb d’altres entitats, a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial (OPEI) de Catalunya. A continuació, va remarcar que el treball de recerca i catalogació de la pedra seca ve de lluny, de les darreres dècades del segle XX. També va fer esment del treball precursor fet pel Dr. Salvador Vilaseca i la seva filla Maria Lluïsa, que el 1967 van presentar al “X Congreso Nacional de Arqueología” (Maó, 1967) una ponència sobre les “Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Montroig”. El primer treball específic sobre un indret concret.
Va acabar, recordant la declaració de “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig (2016) i a tretze construccions de les valls del Montcau: Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort (2018).
