El número 189 del Full de desembre de la revista Pedra Seca publica una ruta per visitar algunes construccions de pedra seca als voltants del camí dels Boverals.
És un recorregut molt proper al poble i és molt fàcil de fer a peu. Aquesta ruta ens permet veure 10 barraques i una cisterna per emmagatzemar aigua. Dues d’aquestes construccions i la cisterna han estat restaurades per voluntaris, en activitats organitzades conjuntament pel Grup Barracaire de Mont-roig i el GEPEC.
Aquesta ruta l’ha descrit el Ramon Artigas, membre del grup barracaire “Drac Verd” de Sitges i col·laborador del Grup Barracaire de Mont-roig en la recerca i catalogació de les barraques de pedra seca del nostre terme.
El passat dimecres 30 de novembre de 2022, al matí, els alumnes d’infantil 4 i 5 de l’escola Mare de Déu de la Roca van fer una sortida educativa per conèixer la barraca del Quimeres. Acompanyats de professors, van anar a peu fins al camí dels Boverals, on van poder visitar la barraca del Quimeres, la núm. 2332 de wikipedra, restaurada l’any 2020 pel Grup Barracaire de Mont-roig i el GEPEC.
Els nens van esmorzar a la vora d’aquesta construcció i, com que portaven llanternes, van poder apreciar millor els detalls de l’ interior de la barraca. Durant la caminada, a més, van anar fent aturades per reconèixer els arbres, els fruits i recordar els seus noms, van trobar tions dormint, van agafar garrofes, pinyes, etc.
Els dies previs, aquests alumnes ja van treballar a l’aula el tema de la pedra seca, què és i perquè s’empra aquesta tècnica constructiva.
Enguany es celebra la 3a edició de la Setmana de la Pedra Seca, entre els dies 25 de novembre i el 4 de desembre. L’escola Mare de Déu de la Roca, s’hi havia inscrit en una activitat que consistia en una sortida, el dia 29, d’alumnes de 4t de primària per visitar algunes construccions de pedra seca del nostre terme: barraques, marges amb escaletes, una carrerada i una cisterna, però es va haver de suspendre pel mal oratge. Està previst que aquesta sortida es dugui a terme durant el 2n trimestre.
El dissabte 26 de novembre de 2022, el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i el Gepec, van organitzar la restauració de la barraca del Tutu, la núm. 1 de l’itinerari marcat que hi ha al terme i que està catalogada a Wikipedra amb el núm. 2298.
Es tracta d’una construcció de planta el·líptica amb contraforts complets i un curiós portal d’arc d’ametlla, o primitiu molt esvelt, i que es troba en una finca a la vora de la carretera de Pratdip.
Aquesta barraca presentava una esllavissada al lateral esquerre, per aquest motiu. 14 voluntàries i voluntaris es van proposar reconstruir tota la part malmesa. El treball va durar tot el matí i, en acabar, els organitzadors van oferir als participants, una degustació d’oli del raig de la nova collita, un oli d’oliva arbequina, verge extra, de la D.O. Siurana, acompanyada d’un aperitiu amb productes de la zona.
Aquesta activitat s’emmarca dins la programació de la 3a Setmana de la Pedra Seca (del 25-11 al 4-12), a la qual enguany s’hi han inscrit més d’un centenar d’activitats, la majoria a Catalunya, tot i que també n’hi ha algunes programades al País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord.
Al terme de Mont-roig, a hores d’ara, ja s’han restaurat 13 barraques de pedra seca, una cisterna i un tram d’una antiga carrerada, un treball molt necessari per preservar aquestes construccions que formen part del nostre patrimoni rural.
El diumenge 20 de novembre de 2022 l’Associació d’Empresaris i Comerciants de Mont-roig va organitzar un tast de vins i de licor de garrofa entre construccions de pedra seca.
A l’activitat hi van participar 17 persones, la majoria del municipi i, malgrat el fort vent de serè que bufava, es va poder dur a terme una ruta a peu pel camí de l’Aufinac. Sota el guiatge de l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional) i membre del Grup Barracaire de Mont-roig, es van visitar 4
barraques de l’Itinerari: la barraca de l’Aiguader (núm.5), la dels Comuns del Pellicer (núm. 6), declarada BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), la del Ventanes (núm. 7), la Doble (núm. 8) i una altra d’amagada dins d’un pinar que no forma part de l’itinerari i que es va restaurar l’any 2019.
Acabada la caminada, davant la impressionant barraca dels Comuns del Pellicer que feia de recer, l’enòloga Marta Anguera i Aguiló, va fer un tast de vins, un blanc de la D.O. Terra Alta i un negre de la D.O. Montsant i, el Salvador Mestre, oferí una degustació de licor de garrofa a tots els assistents, macerat per ell.
Un matí de diumenge ben aprofitat per conèixer el valuós patrimoni en pedra seca tant abundant al nostre terme i gaudir de les excel·lències dels vins i el licor de la nostra terra.
El 30 de juny de 2022 s’ha atorgat l’European Heritage Award / Europa Nostra Award 2022, en la categoria de “Participació i sensibilització ciutadana“ Wikipedra.
En el vídeo de presentació hi
apareixen tres barraques de Catalunya, una d’elles és la mont-rogenca del Jaume
de la Cota; la número 11 de la nostra ruta de barraques. Aquesta barraca està
considerada com una de les més grans de Catalunya. El seu diàmetre interior és de
4,30 metres i la seva alçada, també interior, de 3,95 metres.
La Wikipedra és una base de dades desenvolupada per
l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Drac
Verd de Sitges. El projecte es va iniciar l’any 2011. Durant aquests anys, des
de la posada en marxa del projecte, hi han participat més de 514 col·laboradors
i s’han inventariat 31.392
construccions de pedra seca del Principat i també d’algunes
comarques de la Catalunya Nord.
Wikipedra:
http://wikipedra.catpaisatge.net/#
Mont-roig té 147 barraques catalogades que són
accessibles a Wikipedra.
El 20 d’agost de 2022 “La Vanguardia” publicava
un ampli reportatge sobre aquest premi. L’article estava encapçalat per una
fotografia a mitja plana de la barraca del Jaume de la Cota. A més, hi havia
una altra fotografia; en aquest cas, de la barraca dels Lliris. I, per
rematar-ho, la notícia de la versió digital l’encapçalava la fotografia de la barraca
de les Atzavares.
Aquestes fotografies són de l’Esther Bargalló, membre del
Grup barracaire de Mont-roig.
Barraca del Jaume de la Cota: Wikipedra núm. 2248.
Barraca dels Lliris: Wikipedra núm. 2279.
Barraca de les Atzavares: Wikipedra núm. 2249.
A l’, a més dels comentaris de Jordi Grau, de
l’Observatori del Paisatge, sobre Wikipedra, també n’hi ha de Martí Rom,
president de l’APSAT i membre del Grup barracaire de Mont-roig, sobre les
barraques de Mont-roig, centrant-se en la barraca del Jaume de la Cota i en la barraca
dels Lliris, perquè són de les més rellevants de Catalunya. Per cert, l’Esther
Bargalló és la vicepresidenta de l’APSAT.
El dissabte 18 de juny de 2022 Olot Televisió SL (La Televisió de la
Garrotxa) va emetre per primer cop el programa sobre “la Plana de l’Hospitalet
de l’Infant” (Baix Camp) de “Paisatges encreuats”, que s’enregistrà a Mont-roig
el 25 de febrer d’enguany.
Aquest programa dedicat a “la Plana de l’Hospitalet de l’Infant”
incorporava la descripció de la part oriental del terme de Mont-roig del Camp,
tota aquella plana que s’allarga fins el terme de Vandellós / l’Hospitalet de
l’Infant. És en aquest indret on hi ha la majoria de barraques de pedra seca de
Mont-roig, algunes de les més singulars de Catalunya.
Per tractar el tema de les barraques de pedra seca de Mont-roig, van
entrevistar l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la
Pedra Seca i Arquitectura Tradicional) i membre del “Grup barracaire” de
Mont-roig.
El “Grup barracaire” de Mont-roig existeix des del 2004. Entre d’altres, ha
catalogat 147 barraques del terme, creat un itinerari d’onze de les més
rellevants barraques, publicat el llibre “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” d’Esther Bargalló i Martí
Rom (Editorial Cossetània, 2007), produït el documental “Barraques de pedra
seca (a Mont-roig del Camp) (2006), 30 min, de Martí Rom, va aconseguir que
l’Ajuntament les declarés BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) el 2008 i que la
Generalitat reconegués a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig com BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional)
en la categoria de Zona d’interès etnològic (2016).
Aquest programa “Paisatges encreuats” es pot veure a “TV Olot a la carta”:
El fragment dedicat a les barraques de pedra seca és del minut 14,40 al
18,12.
L’entrevista amb l’Esther Bargalló està feta a la “Barraca del Jaume de la
Cota” (wikipedra: 2248). També surten
imatges de la “Barraca de les atzavares” (wikipedra: 2249). Ambdues declarades
BCIN. Són espectaculars les imatges aèries fetes amb un dron.
El programa “Paisatges encreuats” té el suport tècnic de l’Observatori del
Paisatge de Catalunya.
El dissabte 2 d’abril de 2022, el Grup Barracaire de Mont-roig,
l’Associació de Veïns “Muntanya Roja” i
el GEPEC, van organitzar una activitat que consistí en acabar la restauració de
la cisterna que, antigament, era del Joan “Tropa” i que es troba a la vora del
camí dels Boverals i la Ranclaver. És la número 93 de
Wikipedra, en l’apartat de construccions per emmagatzemar aigua. La primera
fase de la restauració es va fer el 16 d’octubre de 2021 (veure notícia 81).
El passat mes d’octubre s’hi van començar els treballs de rehabilitació
d’aquesta construcció que es trobava en un estat molt lamentable, gairebé
ensorrada del tot però, com que hi havia molta feina a fer, no es va poder
acabar i es va triar una nova data per cloure el treball començat.
A finals de març, l’Albert Gavaldà, mestre marger, es desplaçà a Mont-roig
amb dos companys per fer la tasca més delicada, el tancament del portal, un
treball que necessita molta tècnica i experiència, i ho va fer amb l’ajut d’un
cintri (un motlle que s’empra per construir els arcs de mig punt dels portals).
També van portar fins la construcció les pedres necessàries per poder acabar el
treball de restauració .
Feia anys que l’esmentada cisterna o aljub, la funció de la qual era
recollir l’aigua de la pluja, estava completament ensorrada i, durant tot el
matí del dissabte, 7 voluntàries i voluntaris, sota la direcció de l’Albert
Gavaldà, van estar treballant en la seva reconstrucció. Malgrat ser un dia molt
ventós i fred que dificultava molt el treball, hi havia tantes ganes d’acabar
la feina que tothom va treballar de valent. Calia fer el tancament de la
coberta i, mitjançant l’aproximació de filades de pedres, es va anar formant la
falsa cúpula. Un cop acabada, es va acabar d’omplir amb pedruscall.
Al lateral esquerre de la cisterna, hi ha un ampli llit de roca que fa de
recollidor de l’aigua de la pluja que entra al dipòsit interior, els murs del
qual s’havien impermeabilitzat amb morter de calç i l’aigua llisca a través d’un
forat que s’havia deixat entre les pedres. El dipòsit de la cisterna es troba a
80 cm. per sota del nivell del sòl i, després de les últimes pluges, força
escasses per cert, conserva un pam d’aigua. I la jornada, a més, ens va deparar
una sorpresa, la cisterna té un habitant: un petit gripau.
Durant aquests darrers anys, amb l’ajut de voluntaris, al terme de
Mont-roig del Camp, el Grup Barracaire ja ha restaurat 12 barraques de pedra
seca, un tram d’una carrerada (camí ramader) i ara, una cisterna o aljub.
El 22 de desembre,
darrer dia de classe d’aquest 2021 (2n any de pandèmia), la direcció de l’IES
Antoni Ballester de la nostra vila, va programar un seguit d’actes per als seus
alumnes, en les seves Jornades Culturals.
1r d’ESO: excursió a diverses construccions de pedra seca del nostre terme.
2n d’ESO: escacs, ball i campionat de globus.
3r d’ESO: pàdel, taller de timbals, excursió jocs tradicionals i
llegendes de l’entorn.
4t d’ESO: retocs fotogràfics, muntatge d’ordinadors i jocs
informàtics.
1r i 2n de Bat.: excursió cultural a Tarragona.
Com hem pogut llegir
suara, aquestes Jornades Culturals de l’IES van abraçar un ampli ventall
d’activitats per a tots els alumnes. En el cas de primer d’ESO, foren una
vuitantena d’alumnes de 1r d’ESO, amb cinc professors i un guia els que van
escollir fer una excursió per diverses construccions de pedra seca (patrimoni
immaterial de la Humanitat per la UNESCO, des 2018), que fàcilment trobem al nostre
terme municipal. El Miquel Anguera, membre del Grup Barracaire de Mont-roig,
els acompanyà.
A les 9 del matí es
van posar en marxa agafant el camí dels Boverals i la Ranclaver visitant
la barraca del Quimeres (restaurada el 2010)
pel nostre Grup Barracaire, el GEPEC i l’AVMR), per continuar fins la carrerada
del camí vell de Pratdip. Després la barraca del Lluís Font (restaurada el
2008) rebé la visita del nombrós grup, on esmorzaren. Amb les forces
recuperades van tirar camí de la Font d’en Soler amunt, per parar una estona i
admirar les escaletes construïdes enmig dels alts marges d’una finca.
Agafant el camí de les
Guixeres, van passar pel pont de Rifà, construït el 1827. Van tornar a prendre el camí dels Boverals i admirar un
aljub o cisterna de pedra seca a mig restaurar. Després, parada a la barraca
del Cisco de la Sabatera, on també van poder descobrir un claper (munt de
pedres, en despedregar un tros). També es van aturar per visitar la barraca de
l’Escoda de Vilanova en un senderó perpendicular a la carretera de Colldejou i,
tot seguit, avall fins arribar al carrer del Dr. Castro, seguint fins a l’IES,
on es posà punt i final al primer trimestre del curs 2021-2022, esperant i
desitjant que la covid-19 no ens maltracti tant com fins ara.
Moltes preguntes feien
els estudiants, donat que per a la gran majoria d’ells, aquesta sortida fou un
descobriment del patrimoni dels nostres avantpassats. Un patrimoni a protegir i
una herència que hem de conservar per a les futures generacions
L’Escola “Mare de déu
de la Roca” de Mont-roig del Camp, va participar a l’XI Trobada de Pedra Seca i
Arquitectura Tradicional, que va tenir lloc a Móra la Nova del divendres 5 al
diumenge 7 de novembre de 2021. Es tracta d’un congrés biennal que organitzà
l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional)
conjuntament amb l’IRMU (Institut Ramon Muntaner).
En aquesta Trobada es
van presentar 2 ponències, 26 comunicacions i 2 taules rodones repartides en 3
àmbits temàtics.
En l’àmbit “Educació
formal i no formal”, la Cristina Alberich Guinjoan, directora de l’esmentada
escola, presentà la comunicació que duu per títol: “Casa nostra, un gran jardí
de pedres. Entenem l’ESCOLA com un agent educatiu estretament vinculat amb
l’entorn. Entenem l’ENTORN com el poble, les tradicions, la llengua, el país”.
Durant l’exposició
presentà un resum del projecte que l’escola duu a terme, que és donar a
conèixer als alumnes el patrimoni de pedra seca del nostre municipi a través de
diferents manifestacions arquitectòniques: barraques, trones, marges,
carrerades…. Han previst una programació conjunta durant el curs 2020-2021 per
a les dues etapes educatives especificant les capacitats, els eixos i les àrees
per a l’Educació Infantil i les competències, les dimensions i els àmbits per a
l’Educació Primària. Els objectius del projecte, els objectius d’aprenentatge,
els criteris d’avaluació i la proposta d’activitats estan planificades de manera
conjunta per a tot l’alumnat, tot i que cal fer les adaptacions pertinents
segons les edats dels alumnes.
En aquest projecte
educatiu compten amb la col·laboració del Grup Barracaire de Mont-roig del
Camp, que és una secció de l’Associació de Veïns “Muntanya Roja”.
Aquesta comunicació es
publicarà en el llibre de l’XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura
Tradicional, que està previst que es presenti a Perpinyà el maig del 2022.
Del 19 al 28 de
novembre, COL·LABORA x PAISATGE organitza la 2a edició de la Setmana de la
Pedra Seca, deu dies plens d’activitats arreu del territori de parla catalana.
A Mont-roig, per segon any consecutiu, l’escola Mare de Déu de la Roca i el
Grup Barracaire de Mont-roig, faran una sortida educativa guiada per als
alumnes de 4t de primària per visitar algunes construccions de pedra seca del
terme de Mont-roig.
Del 5 al 7 de novembre
de 2021, Móra la Nova va acollir l’XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura
Tradicional, en el congrés biennal que organitza l’APSAT (Associació per la
Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional) arreu de tot el territori de parla
catalana. Aquesta edició va anar a càrrec de l’IRMU (Institut Ramon Muntaner),
conjuntament amb l’APSAT. La darrera Trobada va ser a Pinós (2019), a Alacant,
i la propera visitarà la vila de Cadaqués (2023).
En aquesta Trobada es
van presentar 2 ponències, 26 comunicacions i 2 taules rodones repartides en 3
àmbits temàtics. Hi ha hagut 125 inscripcions.
Dues de les
comunicacions feien referència a les barraques de pedra seca de Mont-roig. La
primera va anar a càrrec de Marc Torrents, del “GEPEC-Ecologistes de
Catalunya”, amb el títol de “Biodiversitat i pedra seca. Hàbitat per a moltes
espècies”. Durant la seva exposició va parlar sobre la restauració que, des de
fa anys, duen a terme la seva entitat conjuntament amb l’AV “Muntanya Roja” i
el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp d’algunes construccions de pedra seca
del nostre municipi.
La segona comunicació,
que parlava de Mont-roig, va ser la que va presentar la Cristina Alberich
Guinjoan, directora de l’escola Mare de Déu de la Roca, amb el títol: “Casa
nostra, un gran jardí de pedres. Entenem l’ESCOLA com un agent educatiu
estretament vinculat amb l’entorn. Entenem l’ENTORN com el poble, les
tradicions, la llengua, el país”.
Durant aquests tres dies també
es van organitzar diverses sortides per conèixer algunes construccions de pedra
seca del territori. Es van visitar un forn d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre,
una mina i un aljub a la Torre de l’Espanyol i la seu de la Fundació El Solà, a
més del conjunt de construccions de pedra seca dels Canyerets a La Fatarella. També
es va poder visitar l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a
Catalunya”, es van projectar 4 audio-visuals de pedra seca, presentats a la XI
Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 i es va poder gaudir d’un
concert de Guillem Anguera+Txek, on l’instrument protagonista era la txalaparta de pedra. Aquesta ja era la tercera
vegada que actuaven en algun esdeveniment de pedra seca. Primer fou a la IV
Trobada, a Sitges (2007). La segona a l’Acte d’homenatge a la Pedra Seca com a
conseqüència de la declaració, el 2018, de “l’Art de la pedra seca” Patrimoni
Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (Manresa, 2019).
