69 – Restauració d’una barraca a l’Aufinach

El dissabte 28 de setembre de 2019, un grup de 21 voluntaris, sota la direcció del mestre marger, Albert Gavaldà, van restaurar una barraca del terme de Mont-roig del Camp, catalogada a wikipedra amb el codi 17792.

Es tracta d’una construcció bastida en pedra seca, amagada enmig d’un pinar de les Terres Noves, concretament a la zona de l’Aufinach. Degut al pas del temps i a l’abandonament dels camps de conreu, la barraca havia patit un parell d’esllavissades considerables a banda i banda del portal.

Tot el grup, amb guants i les eines adequades, es va posar a netejar de vegetació tot el voltant de la barraca, ja que gairebé no es podia accedir al seu interior i, tot seguit, es procedí a retirar totes les pedres caigudes per poder començar a fer paret, fins aconseguir rehabilitar totes les parts ensorrades. El resultat va satisfer tothom i ara la barraca mostra la seva fisonomia original.

És una bonica construcció de planta circular, amb un contrafort que va des del lateral esquerre fins a la part posterior i, al lateral dret, també n’hi ha construït un tram. El portal és d’arc d’ametlla o primitiu i dóna accés a un espai força petit en comparació amb el volum exterior de la barraca, però que és suficient per soplujar 3 o 4 persones en cas de necessitat. Al contrafort dret, arran de terra, hi ha un cocó de grans dimensions que, suposadament, li servia al pagès per guardar les eines del camp. Aquesta activitat de voluntariat la va organitzar el GEPEC, en col·laboració amb el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i l’AV “Muntanya Roja”. Amb aquesta ja són dotze les barraques restaurades conjuntament per aquestes entitats els darrers anys en aquest municipi del Baix Camp.

67- Pedra seca de Mont-roig a la premsa

El diumenge 30 de juny de 2019 el diari “El Punt Avui” feia una llarga entrevista a Martí Rom, de Grup barracaire de Mont-roig i president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

En un article d’opinió d’Oriol Pi de Cabanyes de “La Vanguardia”, del 14 d’agost de 2019, s’hi comenta l’impuls que està tenint el treball sobre la pedra seca i la seva difusió des de a declaració de cinc barraques de Mont-roig BCIN.

66- Inauguració de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a la Filmoteca de Catalunya

La 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic s’ha inaugurat el 18 de juny a la Filmoteca de Catalunya, a la Sala Laya, amb documentals sobre pedra seca. Aquest és el tema general d’aquesta Mostra que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI).

A la sessió inaugural s’hi va projectar el documental, entre d’altres, “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006), de Martí Rom (30 min).

Al llarg de l’estiu i de la tardor es projectaran documentals sobre la pedra seca a diferents poblacions del país, en el marc d’aquesta 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.

65- Acte d’homenatge a la Pedra Seca (Manresa, 8-6-2019)

El dissabte 8 de juny a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, organitzat pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i l’Ajuntament de Manresa, s’ha fet un acte per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h. s’iniciava l’acte institucional. Van parlar l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, remarcant el primer treball específic sobre un municipi que van fer Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp (el van presentar a “X Congreso Nacional de Arqueología” a Maó).

També va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va donar un important impuls a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la pedra seca a Catalunya. Entre les persones que els introduïen hi havia Martí Rom i Esther Bargalló.

En aquest acte també va actuar el grup musical “Guillem Anguera i Txek”, que van tocar varies peces musicals, entre d’altres instruments, amb una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

64- Unes barraques de Mont-roig en una important exposició a Barcelona

S’ha inaugurat, l’11 de febrer de 2019, al Museu Fundació Vila Casas de Barcelona, a Can Framis, una molt interessant exposició de pintura sobre les construccions de pedra seca. Estarà oberta fins al 26 de juny.

Només entrar a la magnífica sala d’exposicions temporals, et trobes de front, fruit d’una primera ullada, una barraca de les de Mont-roig. És la “B8” del itinerari, la del codi 2286 de Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/#), aquella que està gairebé al final del camí de l’Aufinac, ben visible pujant a l’esquerra. La seva estructura de dues petites barraques adossades és ben particular i fàcilment reconeguda. És la “Barraca doble”.

L’exposició “Llindar i celístia” de Jordi Fulla té el seu origen, anys enrere, quan l’artista, estudiant, va recórrer alguns indrets de Catalunya cercant noms populars de l’entorn natural i de construccions d’arquitectura tradicional. Molts anys després aquelles vivències i sensacions han produït aquesta exposició.

El gran plafó de l’entrada, amb vuit barraques, té com a títol genèric “Construccions”. Torna a sorprendre que hi afegeix un títol particular: “Mont-roig, 2018. Resines acríliques, pintura acrílica i guix, sobre poliestirè i fusta (170 x 70 x 70 cm.)”.

El text, que està a disposició del visitant, explica: “De la nostra mirada en dependrà com percebem les formes (incloent-hi el buit) que hi veiem representades. Miró – un artista molt admirat per Fulla – deia: El punt cabdal, per a mi, és la forma. El vessant transmissor entre la matèria, el llindar i nosaltres…”.

Joan Miró i les barraques de pedra seca, són un patrimoni universal. Ambdós són també patrimoni de Mont-roig.

En una entrevista al digital “Catorze” que li va fer Ada Castells, Jordi Fulla deia que li han passat alguns fets estranys relacionats amb les cabanes: “En el procés de convertir la taca negra de la porta en escultura vaig fer un descobriment. Em va sortir una forma molt similar a “La dona i ocell”, de Miró, i vaig quedar ben parat perquè provenia de l’obertura d’una cabana de Montroig del Camp, el poble on l’artista passava temporades”. 

(Jordi Fulla va morir ell 16 d’abril de 2019, a la meitat d’aquesta exposició).

63- La pedra seca: Patrimoni de la UNESCO, a Canal Reus TV

El 3 de desembre de 2018 Canal Reus TV va anar a Mont-roig a enregistrar imatges de les barraques de pedra seca i poder acompanyar una notícia sobre la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”.

Cal recordar que el Grup Barracaire de Mont-roig va aconseguir que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, segons un acord de govern de la Generalitat del 19 d’abril de 2016. 

A la notícia de Canal Reus hi surten parlant l’Esther Bargalló i el Salvador Palomar. La primera, a més de membre del Grup Barracaire de Mont-roig és la vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). El segon és membre fundador de Carrutxa de Reus, aquesta entitat es dedica a la recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica.  

Anteriorment, al març del 2017, el Grup Barracaire de Mont-roig ja va col·laborar amb Carrutxa en l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya”. (Veure lla notícia 51).

Era una mostra itinerant, coordinada per l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es va fer al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59). A més de la pròpia exposició itinerant, hi havia vint fotografies d’Esther Bargalló sobre barraques de Mont-roig.

Vegeu:

http://www.canalreustv.cat/noticies/lart-la-pedra-seca-declarat-patrimoni-immaterial-la-unesco

62- Reconeixement a la pedra seca a la Conselleria de Cultura de la Generalitat

El divendres 30 de novembre de 2018 va tenir lloc a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, al Palau Marc (La Rambla 8), un acte per celebrar l’obtenció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”, que s’havia concedit dos dies abans, en la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici.

Va intervenir la consellera de cultura Laura Borràs, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco i el president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Martí Rom.

La consellera va remarcar la importància d’aquesta concessió reconeixent el valor d’aquesta arquitectura de la pagesia, que ve de lluny, que té el seu referent llunyà en les construccions de la prehistòria.

La directora general, que feia unes poques hores que acabava d’arribar de l’illa Maurici (a l’extrem sud-oriental d’Àfrica, on s’havia fet la reunió de la UNESCO), va explicar la satisfacció de poder escoltar en català les imatges d’agraïment de Catalunya, el país Valencià i les Illes Balears.

Martí Rom, va començar agraint la col·laboració de la Direcció General, remarcant especialment a Lluís Puig (exiliat a Bèlgica), perquè fou ell qui el 2014 va fer possible la incorporació de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional a participar, junt amb d’altres entitats, a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial (OPEI) de Catalunya. A continuació, va remarcar que el treball de recerca i catalogació de la pedra seca ve de lluny, de les darreres dècades del segle XX. També va fer esment del treball precursor fet pel Dr. Salvador Vilaseca i la seva filla Maria Lluïsa, que el 1967 van presentar al “X Congreso Nacional de Arqueología” (Maó, 1967) una ponència sobre les “Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Montroig”. El primer treball específic sobre un indret concret.

Va acabar, recordant la declaració de “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig (2016) i a tretze construccions de les valls del Montcau: Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort (2018).

61- La UNESCO declara a la Pedra Seca Patrimoni Cultural

A la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici, s’ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (28 de novembre de 2018). Era una proposta de 8 estats europeus, de la conca nord del Mediterrani: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. L’aprovació ha estat en primera convocatòria.

Prèviament, el 19 d’abril de 2016 la Generalitat va prendre l’acord que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Aleshores, aquestes barraques són les úniques construccions d’aquesta mena que tenen aquesta qualificació al Principat. Resolució: 21-11-2014, Acord govern: 19-4-2016 i Publicació al DOGC: 21-4-2016. (Veure la notícia 38).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va demanar al Grup Barracaire de Mont-roig de coordinar la redacció del dossier català a presentar a la UNESCO. Aquest, es va consensuar en el si de l’Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional (APSAT). El Martí Rom era el vocal de relacions institucionals. Recordarem que l’Esther Bargalló n’era la vicepresidenta. El dossier es composava d’un compendi de textos sobre la tècnica de la pedra seca a Catalunya, més unes cartes de suport d’entitats i institucions catalanes (unes cinquanta).

60- Assemblea de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional 2018

El dissabte 24 de novembre de 2018 es va fer l’Assemblea de l’APSAT a Cervera. Es va produir el relleu de la junta directiva de l’APSAT. President: Martí Rom, vicepresidenta: Esther Bargalló, Tresorer: Joan Roura, i Vocal: Josep Fortià. Aquest darrer forma part del grup d’arquitectes GRETA.  Martí Rom i Esther Bargalló formen part del Grup barracaire de Mont-roig.

L’actual Assemblea de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) és el nom oficial de a dita fins fa poc “Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca” (CEPS). Aquesta s’havia constituït “a partir de les propostes presentades a la II Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans, celebrada a Torroella de Montgrí els dies 23 i 24 d’octubre del 2004, i ratificades amb unanimitat pels participants a la III Trobada celebrada a Barcelona els dies 22 i 23 d’octubre de 2005” (segons deia la proposta inicial consensuada a la reunió de Vallbona de les Monges del 12 de juny de 2010).

Anterior a aquesta reunió de Vallbona, n’hi va haver una altra a Mont-roig, el 13 de febrer de 2010, on es va prendre la decisió de legalitzar l’associació.

Finalment el 20 de juliol de 2011 es va produir la legalització de l’entitat amb el nom de “Associació per la pedra seca”. En aquesta primera junta ja hi era l’Esther Bargalló com a vicepresidenta.

El 2015 des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va oferir participar a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI) amb la condició de que s’integrés en una sola entitat l’entorn de la pedra seca i els grups d’arquitectes que treballen en l’arquitectura tradicional. Aquests grups d’arquitectes són: AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el patrimoni arquitectònic ). És una filial del Col·legi d’arquitectes. GRETA (Grup d’Estudi de la Tradició Arquitectònica). És una entitat amb caràcter jurídic de Girona que compta amb uns 100 associats. I ARPARQ (Associació de restauradors del patrimoni arquitectònic). És una entitat de a les terres de Lleida i formada per arquitectes i restauradors de patrimoni. A l’octubre de 2015, i coordinats per Martí Rom, es va fer la reunió d’integració.

Així doncs, el 7 de juliol de 2011 naixia l’ “Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional” (APSAT).

Això va permetre la pertinença a l’OPEI (Observatori Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya). El representant de l’APSAT és Martí Rom.

El 2016 es declarava “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (DOGC: 21-4-2016). En paral·lel a aquest fet, a l’abril del 2016 va arribar a la Generalitat la proposta de Grècia i Xipre de presentar la petició de reconeixent de la “tècnica de la pedra seca” com a patrimoni de la UNESCO. Finalment, el 28 de novembre, quatre dies després de la nova junta de l’APSAT, la UNESCO declarava l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El divendres 30, a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat es va fer un primer acte de reconeixent a l’APSAT.