Autor: Marti Rom

El 30 de juny de 2022 s’ha atorgat l’European Heritage Award / Europa Nostra Award 2022, en la categoria de “Participació i sensibilització ciutadana“ Wikipedra.

En el vídeo de presentació hi apareixen tres barraques de Catalunya, una d’elles és la mont-rogenca del Jaume de la Cota; la número 11 de la nostra ruta de barraques. Aquesta barraca està considerada com una de les més grans de Catalunya. El seu diàmetre interior és de 4,30 metres i la seva alçada, també interior, de 3,95 metres.

La Wikipedra és una base de dades desenvolupada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Drac Verd de Sitges. El projecte es va iniciar l’any 2011. Durant aquests anys, des de la posada en marxa del projecte, hi han participat més de 514 col·laboradors i s’han inventariat 31.392 construccions de pedra seca del Principat i també d’algunes comarques de la Catalunya Nord.

Wikipedra:

Mont-roig té 147 barraques catalogades que són accessibles a Wikipedra.

El 20 d’agost de 2022 “La Vanguardia” publicava un ampli reportatge sobre aquest premi. L’article estava encapçalat per una fotografia a mitja plana de la barraca del Jaume de la Cota. A més, hi havia una altra fotografia; en aquest cas, de la barraca dels Lliris. I, per rematar-ho, la notícia de la versió digital l’encapçalava la fotografia de la barraca de les Atzavares.

Aquestes fotografies són de l’Esther Bargalló, membre del Grup barracaire de Mont-roig.

Barraca del Jaume de la Cota: Wikipedra núm. 2248.

Barraca dels Lliris: Wikipedra núm. 2279.

Barraca de les Atzavares: Wikipedra núm. 2249.

A l’, a més dels comentaris de Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge, sobre Wikipedra, també n’hi ha de Martí Rom, president de l’APSAT i membre del Grup barracaire de Mont-roig, sobre les barraques de Mont-roig, centrant-se en la barraca del Jaume de la Cota i en la barraca dels Lliris, perquè són de les més rellevants de Catalunya. Per cert, l’Esther Bargalló és la vicepresidenta de l’APSAT.

.

.

El dissabte 18 de juny de 2022 Olot Televisió SL (La Televisió de la Garrotxa) va emetre per primer cop el programa sobre “la Plana de l’Hospitalet de l’Infant” (Baix Camp) de “Paisatges encreuats”, que s’enregistrà a Mont-roig el 25 de febrer d’enguany.

Aquest programa dedicat a “la Plana de l’Hospitalet de l’Infant” incorporava la descripció de la part oriental del terme de Mont-roig del Camp, tota aquella plana que s’allarga fins el terme de Vandellós / l’Hospitalet de l’Infant. És en aquest indret on hi ha la majoria de barraques de pedra seca de Mont-roig, algunes de les més singulars de Catalunya.

Per tractar el tema de les barraques de pedra seca de Mont-roig, van entrevistar l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i Arquitectura Tradicional) i membre del “Grup barracaire” de Mont-roig.

El “Grup barracaire” de Mont-roig existeix des del 2004. Entre d’altres, ha catalogat 147 barraques del terme, creat un itinerari d’onze de les més rellevants barraques, publicat el llibre “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” d’Esther Bargalló i Martí Rom (Editorial Cossetània, 2007), produït el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) (2006), 30 min, de Martí Rom, va aconseguir que l’Ajuntament les declarés BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) el 2008 i que la Generalitat reconegués a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig com BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) en la categoria de Zona d’interès etnològic (2016).

Aquest programa “Paisatges encreuats” es pot veure a “TV Olot a la carta”:

El fragment dedicat a les barraques de pedra seca és del minut 14,40 al 18,12.

L’entrevista amb l’Esther Bargalló està feta a la “Barraca del Jaume de la Cota”  (wikipedra: 2248). També surten imatges de la “Barraca de les atzavares” (wikipedra: 2249). Ambdues declarades BCIN. Són espectaculars les imatges aèries fetes amb un dron.

El programa “Paisatges encreuats” té el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

.

El dissabte 2 d’abril de 2022, el Grup Barracaire de Mont-roig, l’Associació de Veïns  “Muntanya Roja” i el GEPEC, van organitzar una activitat que consistí en acabar la restauració de la cisterna que, antigament, era del Joan “Tropa” i que es troba a la vora del camí dels Boverals i la Ranclaver. És la número 93 de Wikipedra, en l’apartat de construccions per emmagatzemar aigua. La primera fase de la restauració es va fer el 16 d’octubre de 2021 (veure notícia 81).

El passat mes d’octubre s’hi van començar els treballs de rehabilitació d’aquesta construcció que es trobava en un estat molt lamentable, gairebé ensorrada del tot però, com que hi havia molta feina a fer, no es va poder acabar i es va triar una nova data per cloure el treball començat.

A finals de març, l’Albert Gavaldà, mestre marger, es desplaçà a Mont-roig amb dos companys per fer la tasca més delicada, el tancament del portal, un treball que necessita molta tècnica i experiència, i ho va fer amb l’ajut d’un cintri (un motlle que s’empra per construir els arcs de mig punt dels portals). També van portar fins la construcció les pedres necessàries per poder acabar el treball de restauració .

Feia anys que l’esmentada cisterna o aljub, la funció de la qual era recollir l’aigua de la pluja, estava completament ensorrada i, durant tot el matí del dissabte, 7 voluntàries i voluntaris, sota la direcció de l’Albert Gavaldà, van estar treballant en la seva reconstrucció. Malgrat ser un dia molt ventós i fred que dificultava molt el treball, hi havia tantes ganes d’acabar la feina que tothom va treballar de valent. Calia fer el tancament de la coberta i, mitjançant l’aproximació de filades de pedres, es va anar formant la falsa cúpula. Un cop acabada, es va acabar d’omplir amb pedruscall.

Al lateral esquerre de la cisterna, hi ha un ampli llit de roca que fa de recollidor de l’aigua de la pluja que entra al dipòsit interior, els murs del qual s’havien impermeabilitzat amb morter de calç i l’aigua llisca a través d’un forat que s’havia deixat entre les pedres. El dipòsit de la cisterna es troba a 80 cm. per sota del nivell del sòl i, després de les últimes pluges, força escasses per cert, conserva un pam d’aigua. I la jornada, a més, ens va deparar una sorpresa, la cisterna té un habitant: un petit gripau. Durant aquests darrers anys, amb l’ajut de voluntaris, al terme de Mont-roig del Camp, el Grup Barracaire ja ha restaurat 12 barraques de pedra seca, un tram d’una carrerada (camí ramader) i ara, una cisterna o aljub.

.

El 22 de desembre, darrer dia de classe d’aquest 2021 (2n any de pandèmia), la direcció de l’IES Antoni Ballester de la nostra vila, va programar un seguit d’actes per als seus alumnes, en les seves Jornades Culturals.

• 1r d’ESO: excursió a diverses construccions de pedra seca del nostre terme.
• 2n d’ESO: escacs, ball i campionat de globus.
• 3r  d’ESO: pàdel, taller de timbals, excursió jocs tradicionals i llegendes de l’entorn.
• 4t  d’ESO: retocs fotogràfics, muntatge d’ordinadors i jocs informàtics.
• 1r i 2n de Bat.: excursió cultural a Tarragona.

Com hem pogut llegir suara, aquestes Jornades Culturals de l’IES van abraçar un ampli ventall d’activitats per a tots els alumnes. En el cas de primer d’ESO, foren una vuitantena d’alumnes de 1r d’ESO, amb cinc professors i un guia els que van escollir fer una excursió per diverses construccions de pedra seca (patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO, des 2018), que fàcilment trobem al nostre terme municipal. El Miquel Anguera, membre del Grup Barracaire de Mont-roig, els acompanyà.

A les 9 del matí es van posar en marxa agafant el camí dels Boverals i la Ranclaver  visitant la barraca del Quimeres (restaurada el 2010) pel nostre Grup Barracaire, el GEPEC i l’AVMR), per continuar fins la carrerada del camí vell de Pratdip. Després la barraca del Lluís Font (restaurada el 2008) rebé la visita del nombrós grup, on esmorzaren. Amb les forces recuperades van tirar camí de la Font d’en Soler amunt, per parar una estona i admirar les escaletes construïdes enmig dels alts marges d’una finca.

Agafant el camí de les Guixeres, van passar pel pont de Rifà, construït el 1827. Van tornar  a prendre el camí dels Boverals i admirar un aljub o cisterna de pedra seca a mig restaurar. Després, parada a la barraca del Cisco de la Sabatera, on també van poder descobrir un claper (munt de pedres, en despedregar un tros). També es van aturar per visitar la barraca de l’Escoda de Vilanova en un senderó perpendicular a la carretera de Colldejou i, tot seguit, avall fins arribar al carrer del Dr. Castro, seguint fins a l’IES, on es posà punt i final al primer trimestre del curs 2021-2022, esperant i desitjant que la covid-19 no ens maltracti tant com fins ara.

Moltes preguntes feien els estudiants, donat que per a la gran majoria d’ells, aquesta sortida fou un descobriment del patrimoni dels nostres avantpassats. Un patrimoni a protegir i una herència que hem de conservar per a les futures generacions

.

L’Escola “Mare de déu de la Roca” de Mont-roig del Camp, va participar a l’XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que va tenir lloc a Móra la Nova del divendres 5 al diumenge 7 de novembre de 2021. Es tracta d’un congrés biennal que organitzà l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional) conjuntament amb l’IRMU (Institut Ramon Muntaner).

En aquesta Trobada es van presentar 2 ponències, 26 comunicacions i 2 taules rodones repartides en 3 àmbits temàtics.

En l’àmbit “Educació formal i no formal”, la Cristina Alberich Guinjoan, directora de l’esmentada escola, presentà la comunicació que duu per títol: “Casa nostra, un gran jardí de pedres. Entenem l’ESCOLA com un agent educatiu estretament vinculat amb l’entorn. Entenem l’ENTORN com el poble, les tradicions, la llengua, el país”.

Durant l’exposició presentà un resum del projecte que l’escola duu a terme, que és donar a conèixer als alumnes el patrimoni de pedra seca del nostre municipi a través de diferents manifestacions arquitectòniques: barraques, trones, marges, carrerades…. Han previst una programació conjunta durant el curs 2020-2021 per a les dues etapes educatives especificant les capacitats, els eixos i les àrees per a l’Educació Infantil i les competències, les dimensions i els àmbits per a l’Educació Primària. Els objectius del projecte, els objectius d’aprenentatge, els criteris d’avaluació i la proposta d’activitats estan planificades de manera conjunta per a tot l’alumnat, tot i que cal fer les adaptacions pertinents segons les edats dels alumnes.

En aquest projecte educatiu compten amb la col·laboració del Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, que és una secció de l’Associació de Veïns “Muntanya Roja”.

Aquesta comunicació es publicarà en el llibre de l’XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que està previst que es presenti a Perpinyà el maig del 2022.

Del 19 al 28 de novembre, COL·LABORA x PAISATGE organitza la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca, deu dies plens d’activitats arreu del territori de parla catalana. A Mont-roig, per segon any consecutiu, l’escola Mare de Déu de la Roca i el Grup Barracaire de Mont-roig, faran una sortida educativa guiada per als alumnes de 4t de primària per visitar algunes construccions de pedra seca del terme de Mont-roig.

.

Del 5 al 7 de novembre de 2021, Móra la Nova va acollir l’XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, en el congrés biennal que organitza l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional) arreu de tot el territori de parla catalana. Aquesta edició va anar a càrrec de l’IRMU (Institut Ramon Muntaner), conjuntament amb l’APSAT. La darrera Trobada va ser a Pinós (2019), a Alacant, i la propera visitarà la vila de Cadaqués (2023).

En aquesta Trobada es van presentar 2 ponències, 26 comunicacions i 2 taules rodones repartides en 3 àmbits temàtics. Hi ha hagut 125 inscripcions.

Dues de les comunicacions feien referència a les barraques de pedra seca de Mont-roig. La primera va anar a càrrec de Marc Torrents, del “GEPEC-Ecologistes de Catalunya”, amb el títol de “Biodiversitat i pedra seca. Hàbitat per a moltes espècies”. Durant la seva exposició va parlar sobre la restauració que, des de fa anys, duen a terme la seva entitat conjuntament amb l’AV “Muntanya Roja” i el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp d’algunes construccions de pedra seca del nostre municipi.

La segona comunicació, que parlava de Mont-roig, va ser la que va presentar la Cristina Alberich Guinjoan, directora de l’escola Mare de Déu de la Roca, amb el títol: “Casa nostra, un gran jardí de pedres. Entenem l’ESCOLA com un agent educatiu estretament vinculat amb l’entorn. Entenem l’ENTORN com el poble, les tradicions, la llengua, el país”. Durant aquests tres dies també es van organitzar diverses sortides per conèixer algunes construccions de pedra seca del territori. Es van visitar un forn d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre, una mina i un aljub a la Torre de l’Espanyol i la seu de la Fundació El Solà, a més del conjunt de construccions de pedra seca dels Canyerets a La Fatarella. També es va poder visitar l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, es van projectar 4 audio-visuals de pedra seca, presentats a la XI Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 i es va poder gaudir d’un concert de Guillem Anguera+Txek, on l’instrument protagonista era la txalaparta de pedra. Aquesta ja era la tercera vegada que actuaven en algun esdeveniment de pedra seca. Primer fou a la IV Trobada, a Sitges (2007). La segona a l’Acte d’homenatge a la Pedra Seca com a conseqüència de la declaració, el 2018, de “l’Art de la pedra seca” Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (Manresa, 2019).

.

El dissabte 16 d’octubre de 2021, el Grup Barracaire de Mont-roig, l’Associació de Veïns “Muntanya Roja” i el GEPEC, van organitzar la restauració de la cisterna que, antigament, era del Joan “Tropa” i que es troba a la vora del camí dels Boverals.

Feia anys que l’esmentada cisterna o aljub, la funció de la qual era recollir l’aigua de la pluja, estava completament ensorrada i, durant tot el matí del dissabte, 12 voluntàries i voluntaris, sota la direcció de l’Albert Gavaldà, mestre marger, van estar treballant en la seva restauració. En primer lloc es van haver d’enretirar la gran quantitat de pedres que omplien el dipòsit de la cisterna i que es troba a 80 cm. per sota del nivell del sòl.

Un cop retirades i separades les pedres per mides, el següent pas va ser començar a pujar parets, al mateix temps que es bastia el portal. A més, es va netejar tot el lateral esquerre de la cisterna, un gran llit de roca que feia de recollidor de l’aigua de la pluja que entrava al dipòsit interior, els murs del qual s’havien impermeabilitzat amb morter de calç, i que lliscava a través d’un forat que s’havia deixat entre les pedres.

Tot i treballar incansablement fins a migdia, va ser impossible poder acabar de restaurar la cisterna. Encara queda el més difícil: fer la coberta de cúpula, un treball que reprendrem tant aviat com sigui possible, per tal de retornar a la construcció el seu aspecte original.

Durant aquests darrers anys, amb l’ajut de voluntaris, al terme de Mont-roig ja hem restaurat 12 barraques de pedra seca i un tram d’una carrerada (camí ramader). I continuarem recuperant el nostre patrimoni dins les nostres possibilitats.

.

El divendres 8 d’octubre de 2021, al centre cultural “Església Vella”, es va inaugurar l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca Catalunya”, una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”.

Els comissaris d’aquesta exposició són: Roger Costa de la Direcció General de Cultura Popular, Martí Rom, president de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional), August Bernat, director de la revista Pedra Seca i Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (seves són la majoria de fotografies dels plafons de l’exposició).

Després de la seva inauguració el novembre del 2019, Mont-roig és la 18a població que acull aquesta exposició i, de moment, està programada la seva itinerància fins l’agost del 2023; seran, per ara, 40 poblacions. Com que hi havia una llarga llista d’espera de municipis que l’havien sol·licitat, la Generalitat va creure convenient fer una segona còpia d’aquesta mostra per donar sortida a tanta demanda.

Aquesta exposició està formada per 20 plafons on s’explica què és la pedra seca, les diferents construccions que es poden bastir amb aquesta tècnica, les característiques de les barraques i cabanes, els diferents elements que en formen part, etc. A més, hi ha uns quants plafons amb imatges de construccions de pedra seca de tot el territori català. També hi podem trobar informació sobre els BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), wikipedra, la declaració de l’Art de la pedra seca, coneixements i tècnica, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, l’Associacionisme, rutes senyalitzades i les construccions més singulars de Catalunya, entre elles la barraca del Jaume de la Cota de Mont-roig.

L’exposició també compta amb unes peanyes que contenen diferents tipus de pedres, les més característiques del sòl del nostre país: pedres calcàries, gresos, pissarra, conglomerats, granits i pedres volcàniques.

Com que enguany s’acompleixen els 5 anys de la declaració, per part de la Generalitat, de 5 barraques de Mont-roig com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), les úniques de Catalunya que tenen aquest reconeixement, hem volgut que l’exposició de Mont-roig coincidís amb aquesta efemèride.

La mostra es complementa amb les maquetes d’aquestes 5 barraques: la del Jaume de la Cota, la dels Comuns del Pellicer, la del Miquel Terna, la dels Lliris i la barraca en Espiral. A més, es poden veure alguns quadres amb fotografies, de l’Esther Bargalló, d’aquelles cinc barraques declarades BCIN més d’altres també interessants i monumentals.

Aquesta exposició estava organitzada pel Grup barracaire de Mont-roig, l’Associació de veïns Muntanya Roja i l’Escola Mare de Déu de la Roca.

Està previst que, per aquesta exposició, hi passin els alumnes de l’Escola Mare de Déu de la Roca i els de l’Institut Antoni Ballester de Mont-roig.

Van intervenir a la inauguració: Miquel Anguera (president de l’Associació de veïns Muntanya Roja), Cristina Alberich (directora de l’Escola Mare de Déu de la Roca), Esther Bargalló (del Grup barracaire de Mont-roig i vicepresidenta de l’APSAT), Martí Rom (del Grup barracaire de Mont-roig i president de l’APSAT) i Ferran Gris (Serveis Territorials del Departament de Cultura de Tarragona).

.

Per celebrar els 10 anys els “Tastets de patrimoni” (2010 a 2019) de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) han penjat a Internet l’enregistrament dedicat a les “Barraques de pedra seca de Mont-roig” que es varen fer la primavera del 2013. Veure els punts 33 i 35.

Hi ha la intervenció de l’Esther Bargalló del Grup barracaire de Mont-roig. Penjat a Internet: 7 d’abril de 2021:

.

El dilluns 21 de desembre de 2020, darrer dia lectiu abans de les vacances de Nadal, 58 alumnes de 2n d’ESO de l’IES Antoni Ballester de Mont-roig del Camp, acompanyats de 4 professors i de l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional), van fer una sortida guiada per visitar algunes construccions de pedra seca del terme. Aquesta excursió s’emmarca dins l’activitat “El coneixement de l’entorn”.

A primera hora del matí es va projectar, al gimnàs de l’institut, el documental “Barraques de pedra seca a Mont-roig” (2006) de Martí Rom i, en acabar, es van dirigir a peu cap al camí dels Boverals, a la vora del qual van poder veure la barraca del Quimeres, restaurada per voluntaris de  l’Associació de Veïns Muntanya Roja i del GEPEC l’any 2010. A continuació, es van dirigir cap al camí de la Font d’en Soler, passant per una carrerada (al camí vell del Prat). Un camí ramader custodiat, a banda i banda, per marges de pedra seca. Després de creuar el barranc de Rifà van anar a la següent construcció, la monumental barraca del Lluís Font, també restaurada per voluntaris l’any 2008. Seguint la ruta, van arribar a una finca amb marges impressionants, de gran alçada i molt singulars, ja que tenen tres trams d’escaletes, les quals facilitaven al pagès poder anar d’un bancal a l’altre sense haver de donar la volta a la finca.

Durant el recorregut, van poder visitar dues barraques més de tipologia molt diversa i van acabar l’excursió arribant al poble al final del matí.

.