Categoria: Noticies

A la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici, s’ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (28 de novembre de 2018). Era una proposta de 8 estats europeus, de la conca nord del Mediterrani: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. L’aprovació ha estat en primera convocatòria.

Prèviament, el 19 d’abril de 2016 la Generalitat va prendre l’acord que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Aleshores, aquestes barraques són les úniques construccions d’aquesta mena que tenen aquesta qualificació al Principat. Resolució: 21-11-2014, Acord govern: 19-4-2016 i Publicació al DOGC: 21-4-2016. (Veure la notícia 38).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va demanar al Grup Barracaire de Mont-roig de coordinar la redacció del dossier català a presentar a la UNESCO. Aquest, es va consensuar en el si de l’Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional (APSAT). El Martí Rom era el vocal de relacions institucionals. Recordarem que l’Esther Bargalló n’era la vicepresidenta. El dossier es composava d’un compendi de textos sobre la tècnica de la pedra seca a Catalunya, més unes cartes de suport d’entitats i institucions catalanes (unes cinquanta).

• 

• 

• 

• 

• 

El dissabte 24 de novembre de 2018 es va fer l’Assemblea de l’APSAT a Cervera. Es va produir el relleu de la junta directiva de l’APSAT. President: Martí Rom, vicepresidenta: Esther Bargalló, Tresorer: Joan Roura, i Vocal: Josep Fortià. Aquest darrer forma part del grup d’arquitectes GRETA.  Martí Rom i Esther Bargalló formen part del Grup barracaire de Mont-roig.

L’actual Assemblea de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) és el nom oficial de a dita fins fa poc “Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca” (CEPS). Aquesta s’havia constituït “a partir de les propostes presentades a la II Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans, celebrada a Torroella de Montgrí els dies 23 i 24 d’octubre del 2004, i ratificades amb unanimitat pels participants a la III Trobada celebrada a Barcelona els dies 22 i 23 d’octubre de 2005” (segons deia la proposta inicial consensuada a la reunió de Vallbona de les Monges del 12 de juny de 2010).

Anterior a aquesta reunió de Vallbona, n’hi va haver una altra a Mont-roig, el 13 de febrer de 2010, on es va prendre la decisió de legalitzar l’associació.

Finalment el 20 de juliol de 2011 es va produir la legalització de l’entitat amb el nom de “Associació per la pedra seca”. En aquesta primera junta ja hi era l’Esther Bargalló com a vicepresidenta.

El 2015 des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va oferir participar a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI) amb la condició de que s’integrés en una sola entitat l’entorn de la pedra seca i els grups d’arquitectes que treballen en l’arquitectura tradicional. Aquests grups d’arquitectes són: AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el patrimoni arquitectònic ). És una filial del Col·legi d’arquitectes. GRETA (Grup d’Estudi de la Tradició Arquitectònica). És una entitat amb caràcter jurídic de Girona que compta amb uns 100 associats. I ARPARQ (Associació de restauradors del patrimoni arquitectònic). És una entitat de a les terres de Lleida i formada per arquitectes i restauradors de patrimoni. A l’octubre de 2015, i coordinats per Martí Rom, es va fer la reunió d’integració.

Així doncs, el 7 de juliol de 2011 naixia l’ “Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional” (APSAT).

Això va permetre la pertinença a l’OPEI (Observatori Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya). El representant de l’APSAT és Martí Rom.

El 2016 es declarava “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (DOGC: 21-4-2016). En paral·lel a aquest fet, a l’abril del 2016 va arribar a la Generalitat la proposta de Grècia i Xipre de presentar la petició de reconeixent de la “tècnica de la pedra seca” com a patrimoni de la UNESCO. Finalment, el 28 de novembre, quatre dies després de la nova junta de l’APSAT, la UNESCO declarava l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El divendres 30, a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat es va fer un primer acte de reconeixent a l’APSAT.

El dissabte 3 de març de 2018, quinze persones voluntàries, dirigides per l’Albert Gavaldà, mestre marger, van restaurar una barraca dels Boverals de la Maria Colomé. Es tracta d’una construcció de petites dimensions que presentava una esllavissada en un lateral i a la part posterior i que està catalogada a “wikipedra” amb el codi número 6295. És aèria aïllada, orientada al sud-est, de planta irregular, falsa cúpula i el portal d’arc de mig punt. La façana de davant està corbada, formant un paravent per aconseguir més recer.

 

La primera tasca dels participants consistí en retirar totes les pedres de les parts ensorrades per tornar-les a utilitzar al refer la barraca i, així, poder recuperar el seu aspecte original. S’hi va estar treballant durant unes quatre hores, fent una aturada per esmorzar, que va permetre canviar impressiones entre els assistents i gaudir de l’ abundós àpat que van oferir els propietaris.

 

El resultat va satisfer tothom i la barraca ara llueix un aspecte sòlid i de gran bellesa. Només queda posar terra damunt la coberta i plantar-hi lliris de Sant Josep, segons la voluntat dels propietaris.

 

Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Associació de Veïns “Muntanya Roja”, el Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Amb aquesta, ja són onze les barraques restaurades al nostre municipi, fruit de la col·laboració de les tres entitats iniciada l’any 2007. De mica en mica, el treball de gent voluntària, ens permet conservar aquest ric patrimoni arquitectònic que forma part del nostre passat rural. A hores d’ara, al terme de Mont-roig s’han catalogat 141 barraques, sense comptar les ensorrades.

 

La propietària de la finca va signar un acord de custòdia amb GEPEC – Ecologistes de Catalunya per dur a terme aquesta restauració. Aquest acord de bona voluntat per part dels signants, mostra l’interès de col·laborar en el que sigui possible per la conservació de la finca i els seus elements patrimonials, en aquest cas la barraca, però també del seu paisatge i biodiversitat amb criteris de sostenibilitat ambiental.

• 

• 

• 

• 

El 20 d’octubre de 2017 es va enregistrar un reportatge sobre les barraques de Mont-roig per al programa Catalunya Directe de 8TV, que es va emetre el passat 5 de desembre. Un grup de deu mont-rogencs es va desplaçar fins les Terres Noves, concretament es van visitar les barraques del Jaume de la Cota, la dels Comuns del Pellicer i la de les Atzavares.

El periodista Marc Andreu va entrevistar l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), el Miquel Anguera i el Vicenç Toda, que van parlar de la monumentalitat d’aquestes construccions, la seva utilitat, tècnica constructiva, treball de recerca i divulgació que s’ha fet a Mont-roig del Camp, on s’han catalogat 141 barraques de pedra seca i de la declaració de 5 d’aquestes construccions com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).

Reportatge: https://youtu.be/kw2lFoUQcHU [1]

 

La UNESCO acaba d’acceptar la candidatura de la pedra seca al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El passat 12 d’octubre, la Generalitat va rebre una carta de la ”Intangible Cultural Heritage Section” d’aquesta entitat en la qual se li notificava que la candidatura havia estat acceptada i que seria avaluada en la sessió anual del novembre / desembre del 2018.

El 13 d’abril de 2016 es va publicar al web del Departament de Cultura de la Generalitat que, aquesta, “participa en la candidatura internacional de l’arquitectura de Pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”. S’havia rebut una proposta de Grècia i Xipre, a la qual s’hi han anat afegint diversos països de la conca nord del Mediterrani: Croàcia, Eslovènia, França, Itàlia, Suissa i Espanya. Finalment, el nom oficial de la candidatura és: l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques“.

Aleshores, des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es va demanar al Grup Barracaire de Mont-roig de coordinar la redacció del dossier català. Aquest es va consensuar en el si de l’Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional, de la qual l’Esther Bargalló n’és la vicepresidenta i Martí Rom el vocal de relacions institucionals. El dossier es composava d’un compendi de textos sobre la tècnica de la pedra seca a Catalunya, més unes cartes de suport d’entitats i institucions catalanes (unes cinquanta).

Pel Grup Barracaire de Mont-roig aquest ha estat un treball de continuació del desenvolupat per aconseguir que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Això es va fer oficial el 19 d’abril de 2016 al Diari Oficial de la Generalitat. Cal remarcar que aquestes barraques són les úniques construccions d’aquesta mena que tenen aquesta qualificació al Principat.

Si tot va com s’espera, a finals del proper any 2018 la pedra seca serà patrimoni de la UNESCO.

Dins del programa de la VII Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya, el dissabte 2 de setembre de 2017 s’ha projectat el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” de Martí Rom, al Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul. Estava organitzat pel Centre d’Estudis de les Garrigues.

També es va projectar el divendres 27 d’octubre al monestir de Santa Maria de la població de Santa Oliva (Baix Penedès) i organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.

En aquest documental cal destacar la música del documental composta per Guillem Anguera, on podem escoltar els secs cops rítmics d’una txalaparta de pedra com a fons musical d’unes imatges de pedra seca.

En ell primer cas, al Cogul, prèviament, es va fer una visita guiada a les pintures rupestres de la Roca dels Moros. Després de la projecció i el col·loqui amb Martí Rom, el nombrós públic va gaudir d’un pica-pica on cal citar una coca amb recapte que representava un paisatge de pedra seca, amb els seus marges i vegetació (fonamentalment olivers); l’havia fet el restaurant El Castell del municipi de La Floresta de Les Garrigues.

En el segon cas, a Santa Oliva, després de la projecció es va fer un col·loqui amb Martí Rom, l’estudiós de la pedra seca, Ramon Artigas i l’antropòleg Abraham Guillén. L’Institut d’Estudis Penedesencs està preparant l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Aquest treball ha estat encarregat a l’antropòleg de La Bisbal del Penedès, Abraham Guillén. Com que la construcció de les barraques de pedra seca en són un element cabdal, es van plantejar passar aquell documental i fer un col·loqui amb Martí Rom i Ramon Artigas, ambdós de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional. Aquest darrer, a més, és el que lidera el projecte de la wikipedra, un web (http://wikipedra.catpaisatge.net/) on hi ha enregistrades més de 16.000 barraques de Catalunya.

Les 141 barraques de pedra seca de Mont-roig són un important referent d’aquestes construccions a Catalunya. Són “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de zona d’interès etnològic. Ajuden a donar a conèixer el nom de Mont-roig a l’àmbit cultural. Són un patrimoni de la pagesia de Mont-roig i dels nostres avantpassats.

La Universitat de Lleida organitzà, els dos primers caps de setmana de juliol de 2017, un curs de la Universitat d’Estiu, en la seva 25a edició, que duia per títol “Els paisatges de pedra seca i els mètodes constructius”. Aquest curs, de 26 hores lectives, impartit per professionals i persones expertes en la matèria, anava adreçat als interessats en les tècniques constructives tradicionals i, en general, a tothom que volgués descobrir el paisatge rural i el seu patrimoni de pedra seca, així com la seva conservació i sostenibilitat. Les classes, tant teòriques com pràctiques, es van impartir als municipis de Torrebesses i La Granadella.

Al curs, van ser-hi convidats Esther Bargalló i Martí Rom, del Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, que van presentar la ponència “Projecte global d’intervenció sobre les barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp”, al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses (Segrià), el dissabte 8 de juliol. En aquesta ponència es remarca que cinc barraques de Mont-roig van ser declarades, el 21 d’abril de 2016, “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de zona d’interès etnològic.

El programa incloïa, a més, sortides al camp, dirigides als alumnes i docents del curs per conèixer algunes de les construccions de pedra seca d’ambdós municipis.

BARRACA NÚM. 139

Aquesta barraca es troba en una finca  d’olivers i garrofers de la partida dels Masets i es troba en bastant bon estat de conservació i està orientada al sud-est. La seva planta és circular i el portal de llinda plana. A la mateixa finca hi trobem diversos clapers i marges molt ben bastits.

Coordenades UTM: X327796/Y4548978

És la núm. 14706 de “wikipedra” http://wikipedra.catpaisatge.net/

BARRACA NÚM. 140

Trobem aquesta construcció en una finca d’olivers i garrofers de la partida dels Masets.

És una barraca de petites dimensions, adossada a un marge i orientada al sud-est. La seva planta és quadrada, la coberta és d’uralita i el portal és d’arc pla.

Coordenades UTM: X327638/Y4549029

És la núm. 14740 de “wikipedra”.

BARRACA NÚM. 141

Aquesta barraca es troba envoltada d’un pinar, al peu de la serra de la Pedrera, a la partida de les Pedrafites , orientada al sud. La seva planta és circular i el portal d’arc de mig punt.

Coordenades UTM: X326660/Y4548326

És la núm. 15010 de “wikipedra”.

Des de Carrutxa (Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni Etnològic i la Memòria Històrica) de Reus, s’han preparat tot un seguit d’activitats per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic que ha configurat el paisatge rural de l’entorn de Reus (Baix Camp i Priorat) i reflexionar sobre l’actualitat, la conservació i la gestió d’aquest patrimoni.

Tots aquests actes, han estat inclosos en el marc de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya” una mostra itinerant impulsada i concebuda per  l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i  produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner, que es pot visitar al Museu de Reus  (raval de Santa Anna, 59), de l’1 de març al 18 d’abril de 2017.

Aquesta exposició es complementà amb una mostra fotogràfica d’algunes barraques de pedra seca de Mont-roig, amb una conferència, el dia 24 de març, a càrrec d’Esther Bargalló i Martí Rom: “Les barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp”, i amb una sortida guiada, el diumenge 26,  per visitar les 5 construccions declarades Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), a més de la barraca de les Atzavares, restaurada fa tres setmanes pel GEPEC, el Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i el suport de l’Associació de Veïns Muntanya Roja.

• 

• 

El dissabte 4 de març de 2017, dotze voluntaris dirigits per l’Albert Gavaldà, mestre marger, van restaurar la barraca de les Atzavares, la número 10 de l’Itinerari de Barraques de Mont-roig. Aquesta activitat la van organitzar el GEPEC, l’AV “Muntanya Roja” i el Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp. Amb aquesta ja són 10 les barraques restaurades al nostre terme en col·laboració de les tres entitats.

Aquesta bonica construcció, que rep el seu nom per la gran quantitat d’atzavares que hi ha a la seca coberta, estava en perill de patir algun enderroc degut a la vegetació que l’envoltava i que, amb la seva pressió, afectava la seva estructura. De fet, feia molt de temps que, a banda i banda presentava esllavissades importants.

Els voluntaris, el primer que van fer va ser netejar de vegetació al voltant de la construcció, retirar les pedres de les parts ensorrades per acabar, finalment, tornant a aixecar paret per refer la barraca.

El resultat va ser força sorprenent, ara llueix un bell aspecte i també palesa el seu gran volum. Està bastida amb pedres molt grans i, damunt del portal d’arc de mig punt, destaca un voladís. Al seu interior s’hi observen 4 cocons força grans i, a l’exterior, al lateral dret, es va descobrir un petit amagatall.

Aquesta construcció està catalogada a “wikipedra” http://wikipedra.catpaisatge.net/ amb el codi número 2249.

D’aquesta barraca ja en van parlar, l’any 1967, els historiadors Salvador Vilaseca i la seva filla M. Lluïsa en una ponència que van presentar al X Congreso Nacional de Arqueologia, que es celebrà a Maó.

L’any 2005, M. Lluïsa Vilaseca va venir a Mont-roig per col·laborar en el documental que va realitzar Martí Rom sobre les barraques de Mont-roig i allí, ella explica que recorda molt bé haver estudiat la barraca de les atzavares, tot i que exteriorment la veu diferent degut a la vegetació que l’envolta, però que l’interior es conserva igual que quan ella i el seu pare hi van ser per fer el treball de camp.

• 

• 

• 

•