11- Excursió popular (2007)

L’Associació de Veïns “Muntanya Roja” i el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp va organitzar, el diumenge 22 d’abril de 2007, la XXXIII excursió popular, que aplegà 25 persones.

La darrera excursió va pretendre donar a conèixer l’itinerari de les barraques de Mont-roig, descrites en un tríptic, i aquest cop volíem compartir amb els caminants la descoberta d’altres construccions de pedra seca, fidels testimonis del nostre passat rural, que ofereixen als espectadors curiosos, aquesta tècnica ancestral que els nostres avantpassats dominaven a la perfecció.

Vam agafar el camí de la Font d’en Solé i vàrem visitar la monumental barraca del Lluís Font i, a la mateixa finca, un gran claper (amuntegament de pedra). Tot seguit vàrem arribar a una carrerada, que és com s’anomena la via per on transitaven, temps ha, els ramats, un camí franquejat, a banda i banda, per murs de pedra seca, que protegien les finques de la vora del pas del bestiar.

Més endavant vam trobar amb unes parades que salven el rost desnivell mitjançant marges d’imponent alçària, formant bancals, on els ametllers i olivers en són els protagonistes. La necessitat aguditza l’enginy i, el pagès, per estalviar-se una bona passejada, troba la clau per anar d’un bancal a l’altre: bastir un marge on hi encasta escaletes. I aquí, n’afigurem diversos trams, uns de més senzills, d’altres més sofisticats. Vam pujar-hi i, d’un a un, esglaó a esglaó, vam anar salvant el fort pendent.

Passat l’imponent pont del barranc de Rifà, vam agafar el camí dels Boverals, on vam veure algunes construccions de pedra seca: una cisterna, trones al voltant dels arbres per protegir-ne les arrels i algunes barraques d’estils molt diversos.

10- El GEPEC restaura la Barraca de l’espiral (B4)

El GEPEC (Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans) va organitzar, durant tres dissabtes de novembre de 2006, un taller de pedra seca que impartí l’Albert Gavaldà i que va tenir força èxit de participació, ja que s’hi van inscriure una vintena de persones.

El primer dia la classe va ser teòrica, el segon es rehabilità un marge a Vilaplana i el tercer, el dia 25 de novembre, va tenir per escenari les “Terres Noves”, a Mont-roig del Camp, on es va restaurar una de les barraques de l’itinerari, la B4, la “082” del nostre registre de barraques catalogades, bastida exteriorment en forma d’espiral, a la manera d’un ziggurat.

Aquesta curiosa construcció presentava una esllavissada al lateral esquerre i, tant el professor com els alumnes, van procedir a la seva reparació. Com que el grup era força nombrós es va dividir i, mentre uns treballaven en la recuperació de la l’ensulsida, d’altres reparaven un marge que surt de darrera la barraca i un tram d’un altre que arriba, gairebé, fins davant de la mateixa barraca. També es van anar tapant els forats deixats per la caiguda d’alguna pedra.

9- Exposició “Barraques de pedra seca a Mont-roig del camp”

A l’espai de les exposicions temporals del Centre Miró de Mont-roig del Camp, s’hi va fer, del 4 d’agost al 24 de setembre de 2006, un recull fotogràfic d’unes cinquanta de les 101 barraques que vam trobar al terme municipal de Mont-roig del Camp. A més, s’hi mostren croquis (amb les seves mides) de les més interessants.

Al mateix temps i a la mateixa sala es projectava el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” de Martí Rom.

L’exposició es va inaugurar el divendres 4 d’agost a les 7 de la tarda, coincidint amb l’inici de la Fira de Mont-roig del Camp.

8- “Diari de Tarragona” (11-3-2006): nova barraca

El “Diari de Tarragona” (11 de març de 2006) va fer un article dedicat a la nova construcció d’una barraca en una de les rotondes de la carretera (T-323) que comunica el nucli del poble amb la carretera N-340, amb la platja.

El títol era prou impactant: “50 toneladas piedra sobre piedra”. Eren pedres tretes de serra dita de la Pedrera , d’on també van sortir les pedres amb les que es va fer l’església nova del poble.

“Se aguantan soles. El secreto está en la base” deia Gaietà Blanch (dit “Gatano”) cap de la colla de La Fatarella que s’ha especialitzat en aquells darrers anys en les construccions de pedra seca a les nostres contrades.

Aquest article també es feia ressò de la presentació, aquell mateix dia, del documental sobre les barraques de Mont-roig.

7- Documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)”

És un documental que descriu (en general) què són aquestes construccions de pedra seca centrant-se en les de Mont-roig.

Ha estat realitzat per Martí Rom i hi col·laboren, descrivint els seus orígens, construcció i actual procés de catalogació, l’Esther Bargalló, Josep Gironès, Maria Lluïsa Vilaseca i els Quatre de Sitges: Ramon Artigas, Andreu Camps, Josep Pascual i Joan Trius.

Cal remarcar que la música és original. Ha estat composada per Guillem Anguera, de Mont-roig. Alguna peça té el seu origen en una “llibertat per orgue” de l’Edat Mitjana (“Les pedres creixen”), de Lleida. Un dels instruments que té una considerable importància es la txalaparta, tant la de fusta com la de pedra. És una música feta utilitzant pedres per un documental sobre pedres.

La presentació d’aquest documental es va fer el dissabte dia 11 de març de 2006 al Cinema Martí de Mont-roig a 2/4 de 9 del vespre.

Fitxa tècnica

Realització : Martí Rom

Càmera, so directe: Simó Andreu

Muntatge : Oriol Carbonell

Música: Guillem Anguera

Músics: Siscu Aguilera (txalaparta de pedra i darbuka)

Guillem Anguera (teclats i acordió diatònic)

Albert Batalla (violí 1)

Miquel Àngel Marín (clarinet, clarinet baix i embuts)

Marta Medico (violoncel)

Aïna Roigé (violí 2)

Nando Taló (txalaparta de pedra)

Jordi Urioz (Didgeridoo, Tamborí de cordes i flautes)

Maria Riera Vilà (veu)

(Amb la participació del grup TXALA)

Tècnic de so : Jaume Moncusí (Estudi Entrepins, Tarragona)

Durada : 30 minuts

Data : Febrer 2006

6- Les barraques de Mont-roig a la revista BIC

A la revista BIC del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de la demarcació de Lleida, en el número del març – abril de 2006, van publicar un ampli reportatge dedicat a les nostres barraques sota el títol genèric de “Arquitectura popular”.

L’article fet per l’Esther Bargalló s’encapçalava amb la frase: “Fruit del treball constant i de l’enginy de la pagesia va néixer la cultura de la pedra, que es reflecteix en qualsevol racó del nostre paisatge”.

5- “Diari de Tarragona” (10-10-2005)

També el “Diari de Tarragona” (10 d’octubre de 2005) va dedicar un text a l’edició del fulletó de l’itinerari de les barraques de pedra seca.

En aquest article ja s’esmenta que aleshores ja teníem catalogades 101 barraques en el terme municipal de Mont-roig del Camp. I es parla de la col·laboració que vam tenir del Grup Drac Verd de Sitges.

S’avançava que estàvem preparant un extens catàleg (seria un llibre) i un documental sobre aquestes construccions existents a Mont-roig.

4- Diari “El Punt” (31-7-2005)

Com a conseqüència de l’edició del fulletó de l’itinerari de les barraques de pedra seca, el diari “El Punt” (31 de juliol de 2005) ens va dedicar un article que duia per títol “De cabanes nòmades a ziggurats mesopotàmics”.

Aquest ziggurat que recorda a algunes construccions de les velles cultures mesopotàmiques és la majestuosa i grandiosa Barraca del Jaume de la Cota, la B11 de l’itinerari.

2- Excursió popular per l’itinerari de barraques de pedra seca

El diumenge 23 de març de 2005, l’Associació de Veïns Muntanya Roja va organitzar una excursió popular per donar a conèixer als mont-rogencs les onze barraques de l’itinerari. Un total de 33 persones van visitar les barraques del Tutu (B1), la del camí de les Terres Noves (B2), la de les Terres Noves, la de l’Espiral (B4), la de l’Aiguader (B5), la dels Comuns del Pellicer (B6), la Barraca doble (B8), la de l’Aufinac, la del Miquel Terna (B9), la de les Atzavares (B10), la del Jaume de la Cota (B11).

En arribar a aquesta última barraca, la més monumental del terme, es va observar que tenia un petit ensorrament en un lateral i tothom es va posar a treballar per refer el tram ensorrat.

En aquesta excursió, els participants van poder descobrir unes construccions de gran bellesa i de tipologia i característiques constructives molt diverses.